Desesperada

Buenas!

Jo sempre he sigut una noia prima (sempre he estat amb infrapes) i mai he sigut de menjar molt sinó més haviat poc. El cas és que aquest curs suposo que per l’estrés sobretot de les practiques (estic fent un cicle de grau mitja) menjo moltissim, mai havia menjat tant, però casi tot el que menjo és menjar basura i no estic fent res d’esport. Això fa que tot i que segueixi estant prima i casi amb el mateix pes em senti asquerosa, tant per dintre (em fa ràbia el fet de no poder parar de menjar, avui m’han fet fora de classe perquè ja m’havien dit dues vegades que parés de menjar però és que no puc) com per fora (perquè estic prima però no estic tonificada i a l’estiu no sé com ho faré perquè em fa vergonya portar shorts i ensenyar les cames). Em fa vergonya menjar tant davant de la gent (les meves companyes em diuen que quina sort que menji tant i no m’engreixi, però a mi en realitat em fa ràbia perquè a mi no m’agrada menjar tant. El meu pare és metge i alguna vegada li he dit “no entenc perquè tinc tanta gana” i la seva resposta és “potser és perquè no menjes lo suficient”, em fa moltissima ràbia que em dongui aquesta resposta perquè ell només em veu a l’hora del sopar i no sap el que meneo realment (també va haver una epoca en la que menjava bastant poc perquè volia baixar de pes i suposo que per aixo tambe s'imagina que no menjo tant com li dic) . Durant el mati no puc parar de menjar porqueries i després a l’hora del dinar casi no tinc gana, però llavors a les 16:00 de la tarda ja torno a tenir gana i no paro de menjar en tota la tarda i per tant per sopar tampoc menjo gaire, vamos que menjo molta merda i poc aliment (a sobre no menjo ni fruita, ni verdura, ni llegums ni peix ni ous perquè em fa molta cosa).
Tot això fa que estigui farta de tot, aquest any està sent el pitjor any de la meva vida. Em sento fatal per dintre (em sento bruta, asquerosa i amb molta ràbia per menjar tant). La cosa és que em queden 3 setmanes per acabar les practiques, penseu que quan acabi tornaré a la normalitat? No se que fer per controlar-me, i als meus pares sembla que els hi és indiferent perquè diuen que tampoc menjo tant, doneu-me algún consell siusplau.

Moltisimes gràcies i ho sento per enrollar-me tant.