El meu problema és que crec que m'he enamorat d'algú que no conec. Bé, no sé si se'n pot dir enamorar o només estic bestialment pillat però ho estic passant fatal.
La meva història és que un dia la vaig veure i va ser com un "flechazo" però no esperava trobar-me-la més i molt menys descobrir com es diu, d'on és (per amics en comú, no perquè sigui un acosador) i acabar parlant amb ella (tant per whats com en persona). Tot i així no la conec prou, sé el mínim d'ella i porto casi un any pensant-hi constantment. Visc desitjant sortir de festa per trobar-me-la. No és que no m'hagi trobat en aquesta situació anteriorment, sí que m'havia passat abans però mai m'havia durat tant la tonteria i sóc totalment incapaç de dir-li: "mira tia que em moles". Tinc por que pensi que sóc un boig perquè seria el més normal tinguent en compte això: ni la conec gaire ni em coneix casi.
La meva pregunta és, és possible que realment m'agradi tant sense coneixer-la o només tinc tonteria i hauria d'oblidar-me del tema? Sé que em costaria moltíssim fer com si res, més que res perquè ja ho vaig intentar però sempre torna als meus pensaments i em té boig. I si m'agrada intento algo o em faig l'interessant?
Estrella Dorca Data: 25/04/2017 11:30
Hola, A
vegades hi ha persones que causen aquest efecte en nosaltres: ens creen una
gran atracció. Abans d'oblidar-te d'ella o de fer el pas de declarar-te, potser
podries intentar conèixer-la una mica més a fons, no creus? Intenta
parlar-hi una mica més, interessar-te per ella, saber què li agrada.... i
potser així podràs valorar si ella també està interessada en tu, per poder-te
declarar, o bé ella està pensant en una altra persona i començar a
oblidar-la.... Una
abraçada! Laia Sala @teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
