ES MOOOOOOOOOOOLT URGEEEEEEEEEEEEEENT

Fa 10 anys que la gent sempre que pot es posa amb mi ara faig 4t d'eso pero desde primer de primaria fins a sise de primaria hem pegaven casi cada dia. Ara ja no hem peguen pero es posen amb mi se'n enriuen de mi i hem sento molt sola. Al cole no tinc ningu amb qui anar i fora de l'escola tinc una amiga que quan quedem estic molt feliç pero quedem molt de tant en tant. A mes a mes gent amb la qual hem portava bé i hem deien que no me deixarien de banda es el primer que han fet. La meva amiga hem diu que soc molt forta pero jo hem vec com una persona debil perque ara molt sovint m'agafen atacs d'ansietat per com de sola me sento i jo crec que aixo a una persona forta no l'hi passaria. A més tambe faig bàsquet i vaig amb un esplai en aquests dos llocs també me sento sola i acabo pensant que jo allunyo la gent de mi i no se que pensar. Estic molt confusa a mes ultimament me faig preguntes com aquestes:
- Perquè vaig nèixer?
- Perquè encara visc?
- El món estaria millor sense mi?
Ja se que fer-me aquest tipus de pregunta no es bo pero es que ja no se com millorar estic enmig d'una depressio i no puc sortir-ne. Jo abans era una nena molt feliç perquè fora del cole no me feien res pero ara soc una noia tancada antisocial i que evitat tot el que pot i més el contacte amb la gent. SIusplau ajudeu-me