Logotip de Adolescents.cat
JoAnònima(1234567890)
JoAnònima(1234567890)
Any: 2002
Comarca: Barcelonès
Data: 17/03/17 17:38
Ja no se...(1234567890)
Primer de tot aquesta consulta crec que hauria d'anar a psicologia, pero fa molts dies vaig fer una i encara no m'han contestat, per aixo he pensat que aquesta altra consulta la podria fer aqui.

M'he decidit a fer aquesta consulta ja que crec que necessito parlar amb algú.
Ma germana va ser anorèxica i tot i superar-ho, jo també ho vaig passar malament. Després d'això mons pares em van portar a una psicòloga, encar no se la raó exacte, ja que ells em van dir que era perqué era tímida, peró em feia sentir super culpable i cada cop que hi anava quan arribava a casa em volia suicidar. Ja parlava amb mons pares de que no hi volia anar i que no m'ajudava en res, sinò al reves. Al final o hem deixat. Però crec que necessito parlar amb algú. Cada dia penso més en fer-me mal a mi mateixa, mai me tallat ni he fer res amb el menjar, però cada dia hi penso més, ja se que no solucionara els meu problemes, però crec que em sentiré millor.
No se com demanar ajuda, ja que si els dic a mons pares em tornaran a portar aaquella psicòloga que...
Tampoc puc confiar amb cap de les meves amigues. Ja que no saben quasi res de mi.
Tampoc vull parlar amb cap profe ja que ho dirien als meus pares i ja hi tornariem a ser.
Necessito ajuda, cada cop penso més en que la meva vida no té sentit. Ja intento buscar coses que hem facin feliç(faig futbol i es l'únic que em fa feliç) però no fan el pes a les altres coses.
Espero que em pogueu ajudar i però per explicar una petita part de la meva vida en aquest "toxo"
Espero la vostra resposta. L'unic tema que hi ha la meva ment es la mort i les desgràcies.
Noia 15 anyets
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data: 21/03/2017 16:07

Bona tarda guapa!

En primer lloc gràcies per escriure al consultori. Em sap greu que hagin tardat a respondre però és perquè hi ha moltes consultes i és difícil poder assumir respondre tant ràpid. 

Em sap greu veure que estàs patint tant. Penso que en un primer moment els teus pares et van veure malament pel que li estava passant a la teva germana i no et van saber explicar perquè t'aniria bé anar al psicòleg. Tinc la sensació de que en aquell moment vas interpretar que feies alguna cosa malament per ser tímida i que es va sumar a no sentir connexió amb la psicòloga o pensar que ho feies per obligació.

Jo penso que era important que hi anessis no perquè siguis introvertida. No passa res per ser-ho, cada persona és com és i no hi ha res dolent en això. Però quan tens una persona a la família que està malalta és inevitable patir i passar-ho malament. 

Sigui com sigui crec que el que està clar és que ara no estàs bé, et sents malament amb tu mateixa i tens ganes de fer-te mal i crec que parlar amb un psicòleg amb qui et sentis còmode et pot ajudar molt.

Un psicòleg només és una persona especialista en acompanyar a la persona amb les seves emocions i vol ajudar-la a que es senti millor i es conegui millor a si mateixa. Penso que és important que parlis amb els teus pares i els expliquis que no estàs bé. 

Si vols pots venir un dia a l'ACAB per parlar amb nosaltres i intentarem aconsellar-te després de saber una mica més que t'està passant. 

No et facis mal... no ets dolenta ni has fet res malament, no et mereixes fer-te això. De veritat... ara ho veus tot negre però se't pot ajudar per sentir-te molt millor amb tu mateixa i amb la teva vida.

T'envio una abraçada molt gran.

Aquí et deixo la web per si ens voleu trucar http://www.acab.org


">www.acab.org

Carlota López Ballestar
Psicòloga


--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.