vida dificil

Hola, abans de res us vull donar les gràcies per aquest consultori, ja que es molt útil i sobre tot per gent que no te amb qui compartir les seves emocions i pensaments per molt que ho necessiti...
Be, jo faré 18 anys al 12 de març. Ja seré adulta hhh tot i que la meva vida m'ha fet créixer abans d'hora! No es gens fàcil. Tot es molt complicat. Els meus pares tenen una ment molt tancada. No em deixen ni sortir de casa si no es per anar a l'insti o a comprar...No puc fer res que ells no volen per molt positiu que sigui.I no es per això que dic que la meva vida es complicada. La nostra situació econòmica no ajuda tampoc...en fi.
Em sento tan sola. Es realment horrible sentir-te sol per molt que hagi gent al teu voltant. Però malgrat tot intento pensar que hi ha gent que viu pitjor que jo e intento mirar la part positiva de les coses, i somriure sempre i no ho deixaré de fer.
No vull un Iphone 7 S ni vull un súper cotxe ja que faré els 18 . Només vull llibertat. Vull sortir amb les meves amigues. Vull relacionar-me i entendre la vida. Ja no sóc una nena petita , ja ho vaig deixar de ser als 14 anys i sé el que es fa i el que no. Però estant a casa no m'ajudarà a aprendre ni a preparar-me per la vida ni per el meu futur.
Ho he intentat dir moltes vegades, ningú em fa cas. He pensat anar-me'n de casa però llavors el meu pare m'odiarà i no em deixarà tornar ni per visitar-los i jo no vull això.
Què he de fer?
Gràcies.