Hola!
La teva situació familiar no és gens fàcil i entenc que ha sigut complicat per tu viure en aquest ambient.
Si tens ganes de parlar amb la teva mare, fes-li saber! Intenta buscar alguna estona a soles amb ella i comentar-li que tens ganes de parlar amb ella, de saber com es troba i com està. Veuràs que ella també agraïrà el teu interès i veurà la teva preocupació cap a ella. Quan demanem pels altres, quan intentem conèixer-los una mica més, quan tenim ganes de saber com se senten, és una senyal d'amor cap a aquesta persona i la teva mare necessita sentir-ho de la teva veu. Si vols, també pots començar explicant com has viscut tu aquests anys, potser així s'obrirà més fàcilment...
Per altra banda, els records que tens de la teva mare en episodis de brot, pots guardar-los com una senyal d'alarma. És a dir, com la manera que tens tu de comprovar que la teva mare està començant un nou brot. Així potser et serà més fàcil detectar quins moments poden ser crítics i poder actuar.
No és fàcil la convivència amb un familiar diagnosticat d'un trastorn mental, però com més suport tingui, millor se sentirà. Ja veuràs.
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25