155555em podeu ajudar

Hola adolescents.cat,
us escric perquè definitivament no sé com sortir d'aquest pou. Mireu fa dies que estic trista, em sento buida, com si viure no valgués la pena. Sempre he sigut la noia positiva, riallera, amable i bona persona del grup. Però què passa si aquesta ja no riu? Ja no desprèn alegria? Què passa si aquesta s'ha cansat de ser bona persona i que els altres se'n aprofitin? Què passa si ella vol deixar de ser tan distreta a la classe i concentrar-se més però el professors li posen difícil? Què passa si cada dia que passa està encara més cansada de viure? Què passa si ella mateixa creu que es mereix que li passi una desgràcia perquè així aprengui a veure que el que està escrivint ara mateix no val la pena, que s'està queixant per coses insignificants i que hi han milions de persones en el món que tenen problemes incomparables amb els seus i que tot i així segueixen endavant? Què passa si vol deixar de banda la seva màscara i seguir endavant, ser ella mateixa? Com pot aixecar-se?

Gràcies, espero que ús la llegiu i me la pugueu respondre, ús ho agrairia moltíssim.