Hola Preciosa,

Ens encanta que t'encanti el consultori! i SÍ, sí tens a algú per explicar-li el que et passa i el que sents!

No estàs sola i nosaltres estem precisament aquí per escoltar-te i, si vols, per ajudar-te! Carlota, Laura, Ma. Ángeles i jo, Mónica, totes formem part del Consultori d'Adolescents.cat, pots escriure'ns tantes vegades com et vingui de gust o, encara millor, pots trucar, preguntar per nosaltres i xerrem una mica... que et sembla? aquí tens el nostre telèfon: Tel. 93 454 91 09.

El que expliques em recorda un escrit que llegeixo sovint per no oblidar-me de què significa saber escoltar (als psicòlegs a vegades també se'ns oblida, saps? i potser comencem a donar consells i sermons quan no toca... oi?). L'escrit és diu "Quan et demano que m'escoltis" i diu el següent:

Quan et demano que m'escoltis i tu comences a donar-me consells, no em sento escoltat.
Quan et demano que m'escoltis i tu comences a fer-me preguntes, quan dónes arguments, quan pretens explicar-me el que jo sento o el que hauria de sentir, em sento agredit.
Quan et demano que m'escoltis et demano que estiguis aquí, que estiguis present, en aquest instant tan fràgil en el qual em busco la paraula, tal vegada desafortunada, inquietant, injusta o caòtica. Tinc necessitat de la teva escolta, de la teva tolerància, de la teva paciència, per dir tant el més difícil de dir com el més senzill de ser dit. 
Sí, simplement que m'escoltis...sense excuses ni acusacions, sense que sigui privat de la meva paraula.
L'únic que et demano és que m'escoltis. El més a prop meu possible. Simplement et demano que acullis el que intento expressar. No tinguis por dels meus balbuceigs o de les meves exclamacions. 
Les meves contradiccions, per incoherents que siguin, són importants per a mi.
A través de la teva escolta, tracto de descobrir la meva identitat, tracto de trobar-me a mí mateix.
No, no tinc necessitat de consells. Puc actuar per mi mateix i també em puc equivocar. Tinc dret a equivocar-me. No sóc un inútil, estic desanimat, dubtós... però no sóc un zero a l'esquerra. 
Si actues en el meu lloc, contribueixes a augmentar el meu temor, accentues la meva frustració i augmentes la meva dependència.
Quan em sento escoltat, puc restablir les relacions, puc establir ponts entre la meva història i les coses que em passen, puc lligar esdeveniments, situacions, retrobades o emocions per fer de tot això la trama de les meves interrogacions, per tenir així l'escolta de la meva vida.
Sí, la teva escolta és apassionant, i terapèutica. Si us plau, escolta'm i sent les meves emocions.
I si tu també vols parlar, espera només un instant que pugui acabar i jo també t'escoltaré, i molt millor si m'he sentit entès.
(Jacques Salomé a J. Vernette, Paroles d'aujourd'hui et de toujours. París, 1995)

I tens tota la raó, tens el dret d'expressar-te i de ser escoltada, és normal que et faci molta ràbia quan no ho fan. I aquesta ràbia, aquesta energia que sorgeix per defensar els teus drets l'has de saber reconduir bé, donar-li sortida sense fer-te mal. Tallar-te pot ser un intent de treure tota aquesta ràbia, energia i patiment que no sap cóm sortir del cos... malauradament és una solució "trampa", a la llarga et provoca més patiment. A més a més, no soluciona el problema d'origen: no aprens a expressar-te i relacionar-te amb els altres saludablement, per conseqüent, et torna a passar el mateix (és un solució malaltissa!). Per sortir-te d'aquest bucle possiblement necessitis ajuda d'especialistes. Tranquil·la, podem ajudar-te a trobar un que et vagi bé :)

Mira, la teva infància, aquesta que no ha estat gens fàcil per a tu, ja no està, ha passat, i t'espera un futur que depen de tu. Deixar-te ajudar és deixar enrrere tot aquest passat, fer les paus amb tu mateixa, curar les ferides i SEGUIR ENDAVANT amb la teva vida.

Respecte al que expliques del menjar, és possible que puguis estar patint un trastorn de la conducta alimentària i per desgràcia això són malalties que impliquen molt patiment a la persona. Ara bé, són malalties que es poden curar, i com més aviat s'agafin, molt millor. És per això que el nostre consell és que ho parlis amb els pares o et posis en contacte amb nosaltres per a que puguem donar-te un cop de mà amb això.

Saps? una manera de donar-li un bon ús a la ràbia podria ser agafar aquesta energia i utilitzar-la per trucar-nos o per dir-li als pares "Us demano que m'escolteu..."

Per acabar et deixo un link a un bloc per a que li donis un cop d'ull, són noies que han aconseguit passar pàgina al seu passat i expressar-se d'aquesta manera tan meravellosa: http://blocs.xarxanet.org/amb-llum-propia/