PROBLEMES D'AUTOESTIMA I PARANOIES

Em sembla que això comença quan tenia uns 6 anys, ja que jo era una nena molt carinyosa, feliç i contenta amb tot el que tenia, però com sempre pasa, hi ha germans gelosos i la meva germana gran ho es i ho era, sempre em pegava i no em deixava dir res, em feia callar-me, ella no es l'unica que em va fer sentir aixi de malament. En aquell moment no estava malament del tot, vaig arribar a 1r de la ESO i tenia ''bones'' amigues o això creia jo, a classe sempre m'insultaven per les dens i per el meu cognom, ho vaig passar molt malament, a partir d'alli crec que vaig perdre l'autoestima, llavors em vaig ficar brackets per a estar més guapa, després vaig deixar de fer una cosa que m'agradava pels comentaris de la gent i ara mateix no ho faria, ja q encara m'importen els comentaris. Aquell any ho vaig passar molt malament. Ara faig 4 de la eso i sempre he sigut una persona que se la sudat tot, pero des de 1 o 2 em vaig començar a menjar el cap per tot, i em fa vergonya relacionar-me, em preocupo per lo que diran, per si caure be, com tinc que ser, a lo millor sembla una tonteria, pero em fa mal el cap de tant pensar, se que es diu q tens q ser tu mateixa, pero no puc, tinc un 90% de jo mateixa quan estic segura i la gent em fa cas i un 50-60% de jo mateixa quan la gent no em fa cas, em fa por el ''rechazo'' ara que m'he donat compte que no tinc molta relacio amb la gent intento relacionar-me, i no se si soc jo mateixa quan parlo amb ells o em forço per a ser mes ''maja''. Se que em diras que sigui jo mateixa, però ja no se ni com soc o al menys no m'agrada com soc, perquè no entenc perquè la gent no em parla ni caic be a la gent de molts llocs, sense coneixer-me alguns i coneixent-me pocs, perquè estic segurissima que soc una bona persona, poc sociable, ja que sempre he parlat molt i m'han fet callar-me tots perquè no em contestaven, a casa parlo molt i estic rient tot el rato , la meva mare ja esta farta del mateix tema i per culpa d'aixo tinc problemes de salud. Per culpa d'aixó no soc FELIÇ.... Necesito relacionar-me amb la gent i coneixer a nova gent ja que m'agrada. L'unic que m'agrada estar a casa al menys 1 dia del finde o 2, perquè estic agust, però pel contrari hi ha molt cops que m'aburreixo al carrer i per això no vull sortir, però em fa rabia que la gent es relaciona amb gent nova i jo no. A part m'emparanoio, per si les meves amigues o gent suda de mi quan parlo, perquè molt de temps ho han fet i m'han provocat com un ''trauma'' i alguns cops quan dic algo ningu em contesta i em fa sentir que no estic valorada, (m'escolten menys les meves amigues que els de classe) a part crec q les meves amigues son toxiques, pero m'ajuden en coses, pero em fan sentir aixi, i ara tinc problemes de salud i no s'han preocupat molt o les que s'han preocupat son molt pessimistes i es queixen per tot i per com va vestida la gent o com es i sino prefereix quedar amb una altra persona que no es molt amiga seva que amb mi(això una persona sol)