...

Hola! Siusplau, no publiqueu el meu nom.
Sóc una noia de 14 anys que sempre ha tingut molta confiança amb ella mateixa i mai li ha importat l'opinió dels demés. Però ara si que m'importa. Medeixo 1'56 i peso 45kg. Per molt que em digui a mi mateixa que tinc un bon cos, que no estic grasa, jo em trobo gordíssima. La gent ha començat a ficar-se amb mi més de lo normal (Quan era petita es reien de mi perquè era molt baixeta) tinc moltes baralles amb la mare i amb el meu nòvio. El meu millor amic porta un temps molt distant, i penso que s'ha cansat de mi, ja que he conegut a molts nois que s'han fet molt importants però tots han marxat. Tinc por de quedar-me sola. Totes aquestes cosetes que poden semblar xorrades, fan molt mal, i he acabat tallan-me. Se que està malament, i ho estic intentan rectificiar, però sempre que estic depresiva recaic.
No vull parlar-ho amb la meva mare, pensaria que estic boja. Tampoc puc anar a un psicòleg per falta de diners.
Ja he anat a molts quan era petita (vaig veure morir al meu pare quan tenia 5 anys) i no em van ajudar.
Podrieu dir-me consells per seguir endevant i trobar-me ''guapa''? Siusplau!

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que estàs passant per un mal moment i que estàs patint molt en aquesta situació. Has viscut situacions molt difícils. Respecte la pregunta que em dius de trobar-te guapa, jo et diría que a vegades no depèn tan del que veiem al mirall, sinó de com ens sentim nosaltres mateixos per dins! Evidentment podem fer coses per millorar la nostra imatge exterior (comprar-nos alguna peça de roba que ens agradi, canviar-nos el pentinat, etc), però el que expliques va molt més enllà d'aquests canvis. Com dius la solució de tallar-te no t'ajuda en res! Al contrari, complica molt més la situació. Et diría que has de buscar alguna persona que t'escolti. La teva mare seria una persona que et podría ajudar moltíssim! Tinc en compte les baralles que m'expliques que hi ha entre vosaltres, però segur que també teniu algun moment calmat o pots buscar-lo per dir-li com et sents ( molt baixa d'ànims, un malestar molt gran, que estàs patint molt,etc). Parla molt també amb les teves amigues, amb el teu nòvio de com et sents. Compartir el dolor ens ajuda a tots! També pots parlar amb algun adult a qui tinguis confiança: un tiet o tieta, avi o àvia, etc. Però necessites ajuda! Tu sola no pots viure amb tot això, has de deixar que t'ajudin!! Anar al psicòleg et pot ajudar. Encara que abans dius que no t'ajudava potser en aquest moment et pot anar bé. A vegades , quan no ens ajuda, també pot ser perquè no estiguem en el millor moment per fer una teràpia. Però ara ets més gran i potser et pot anar bé. Et recomanaria que ho tornéssis a intentar, però com a mínim comença a demanar ajuda i suport! Una abraçada i molts ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat/fcbk: Elisabet Aulet Psicòloga