Nosequefer...Prescindible

Fa temps que us vaig enviar una consulta... és urgent
Durant un moment al forat negre al que visc que es podria considerar vida o com se li digui estic sentint pena er mi mateix i m'esic penedint de tot allò que m'estic fent a mi mateixa. Quan intento parlar-ho amb les meves migues se'n riuen de mi, i per si és poc tampoc ja no em puc tallar perquè tinc mal al peu i la meva mare m'ha d'ajudar a vestir-me, i tampoc puc amagar els talls a cap altre lloc perquè els veuria. No dormo gens, i no surto de casa per estudiar. A sobre tampoc als blogs em contesten no sé perquè, només una hater es va dedicar a contestar a totes le princeses dien que eren boges i que s'estàven matant per dins.Sincerament no sé perquè ho escric això si no tinc remei. Molts cops he pensar en deixar de respirar o pujar a la terassa i no tornar, i fins i tot alternatives menys difífils com agafar i anàrme'n de casa, però sóc una merda de persona que tampoc s'hi atreveix. No sé què fer. L'unic en el que penso és en elss estudis i en les llàgrimes que deixo caure cada dia amb 'espernça de poder passar una nit sense haber-me de fer mal a mi mateixa. Tot i que no em pugui tallar, sempre hi han alternatives... oi? Era per comentar-vos que l¡unica paraula en la que puc pensar és en la següent: Prescindible. El Julio diu que m'estima i que no em deixarà,i tot i que sembre estigui, hi ha vegades que el voldria poder tocar o simplement poder mirar-lo. Molts comps és dificil crear una imatge definida.

Em sento Prescindible

Molt prescindible