“Si papa avui parlo de tu.”

Hola adolescents! No sabia com contactar amb vosaltres i pot ser vaig una mica tard, volia compartir aquest ptetit escrit sobre el dia mundial del càncer i la meva història. Moltes Gràcies!!!!!

“Si papa avui parlo de tu.”
Maleïda malaltia. Avui explico la meva historia.
Fa cosa de 15 dies, va marxar i hem va deixar el meu pare, un dels pilars fonamentals per la vida de moltes persones, la figura paterna.
Per les festes de Nadal li van diagnosticar càncer, no va donar temps a que fes ningun tractament quimioteràpia ni radioteràpia i ninguna intervenció ja que el càncer va avançar de mala manera i va consumir al meu pare per el seu interior i el va anar apagant poc a poc.
Però no vull parlar concretament sobre el càncer. Si no sobre la importància que te un pare en la vida. “Si papa avui parlo de tu.”
Tinc 16 anys i tinc la sensació de que no m’ha donat temps de disfrutar-te, de dir-te t’estimo tots els cops que hagués volgut, d’anar a de vacances amb tu, tinc la sensació de que no he pogut fer res.
Et trobo tant a faltar, estàs en el meu pensament les 24 hores del dia, vull que sàpigues que abans d’anar-me a dormir et dedico un t’estimo que no t’he pogut dir abans, al llevar-me oloro una rosa del ram que et vaig fer, cada dia per anar a l’escola passo per al costat del cementiri i et dic un “bon dia papa, t’estimo”, i així cada dia. Però lo que mes mal hem fa es que tot això no t’ho deia quan estaves al meu costat, si no que m’he donat conta de lo important que ets i de lo que mai t’he dit quan ja no hi ets. Però penso que mai es tard, que tinc l’esperança de que m’escoltes i hem cuides des de allà on estàs.
Hem fa molta pena saber que no hem podràs veure créixer, no podràs conèixer el meu primer novio ni consolar-me per el meu primer desamor, tampoc podràs conèixer als teus nets i lo pitjor de tot, que tinc por a oblidar-me de tu.
Però mai m’empanadiré d’haver passat la ultima nit de la teva vida al teu costat, agafant-te de la mà i veure passar milions de metges que van fer tot lo possible per que avui estiguessis aquí per lluitar contra el càncer, però no ha pogut ser, ja que aquest top el càncer ha tornat a guanyar.
Però no vull que hem recordis amb llàgrimes als ulls si no amb un dels meus millors somriures, ja que sempre deies que t’agradava molt. Un petó i una abraçada molt gran de la teva filla. T’estimo.
Amb aquesta carta vull fer arribar a tots els lectors, que mai es tard per dir un t’estimo per que de vida nomes hi ha una i es pot acabar quan menys t’ho esperes.
I per últim un missatge per tota la gent que pateix aquesta malaltia; no deixeu que el càncer guanyi una batalla més, ja es hora de que sigueu vosaltres qui guanyeu al càncer. Molta força!