Hola Paula,

En primer lloc m'agradaria felicitar-te per haver fet el pas d'escriure'ns i demanar-nos consell i ajuda. Si has decidit fer-ho és perquè estàs preocupada i perquè estàs patint molt amb tot això que t'està passant. Em sap molt greu i vull ajudar-te en tot el que em deixis.

La meva recomanació és que expliquis als pares això que t'està passant. No has de sentir-te culpable ja que tu no en tens la culpa, però sí que ets la responsable de demanar ajuda per a sortir de tot això i recuperar a la Paula que erets abans, quan estaves bé. Suposo que si fins ara no ho has dit als pares és perquè et fa por o vergonya, però t'animem a que siguis valenta i agafis al problema de cara i no deixis que tot això et segueixi afectant i fent mal.

Si vols una tècnica que serveix d'ajuda a moltes noies que estan com tu és que en canvi de dir-los tot això als pares cara a cara, que els hi escriguis una carta on els hi expliquis el què et passa i com et sents. Pots deixar-los aquesta carta a sobre la taula de la cuina o a l'habitació per a que la llegeixin quan tu no estiguis davant. És una forma de demanar-los ajuda que pot servir-te per no haver de parlar cara a cara amb ells del problema alimentari.

Una altra forma és que directament els diguis que ens truquin a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i nosaltres els hi explicarem el que ens has comentat. Poden preguntar per mi i així ja sabré qui ets. El nostre telèfon és el 93 454 91 09. 

Una altra opció és que els hi ensenyis la consulta que ens has escrit i la meva resposta, així no caldrà que els hi expliquis gaires coses més. Que ens truquin i veurem com podem ajudar-te.

Molts ànims guapa! Tu pots sortir de tot això, però has de fer el pas de demanar ajuda quan abans millor!

Una abraçada,

Laura Medrano Puigdollers
Psicòloga
www.acab.org