Enamorada i farta

Estic enamorada del meu millor amic des de fa quatre anys. No tinc dubtes, sé perfectament què és aquest sentiment. He tingut dues parelles durant aquests anys (i ell també) perquè, en el fons, no volia enamorar d'ell. Quan vaig acceptar això, em vaig declarar amb una carta que, bé, ell mai va llegir. Encara que sap que l'estimo, perquè també l'hi vaig dir directament.

La meva consulta és aquesta.
Ens vam deixar de parlar, però tot just fa res vam començar a fer-ho de nou cada dia. Ell ara té nòvia, i no sé si va de debò amb ella. No vull ser mala persona; ella no té culpa ni res, així que, intento no odiar-la. Vull seguir sent jo mateixa: una bona persona.

En fi, el que tinc ara mateix és això:
* Un cor trencat.
* Un enamorament cap a la meva millor amic.
* Una núvia de la qual no sé si va de debò amb ella.
* Dubtes, i més dubtes.

Totes les meves amigues m'han donat el mateix consell: "segueix el teu cor". No puc, de debò. El meu cor diu que lluiti per ell malgrat tot. Sense importar la seva situació. I sé que si fos a l'inrevés, estaria feta nervis.
L'únic que els responc és: "Bé. Falten sis mesos més per anar-me'n d'aquest institut i deixar de veure-ho cada dia. Almenys així ho superaré".

La veritat és que estic perduda. Milers de sentiments es mouen dins meu. Vull reunciar. Però també vull seguir lluitant.
Eh aquí el problema.

No vull escoltar consells "segueix el teu cor", mai em van agradar. Mai em van ajudar! Només ... vull que algú em digui què és el que faria si estigués en el meu cas. Tant de bo algú em ordenés què fer. Encara que no sigui ètic, és més fàcil.

El vull. Molt. Moltíssim.

PD: Gràcies per ajudar i prendre'ns molt seriosament. Moltíssimes gràcies, de veritat. ^^