Hola de nou guapa,

La meva companya Mònica ja m'ha explicat el que et va comentar l'altre dia. A mi també m'agradaria felicitar-te per lo bon amiga que ets :)

De la mateixa manera que et va comentar la Mònica, jo també t'aconsello que intentis parlar amb algun professor del l'Insti o directament amb els seus pares i els hi expliquis tot el que saps. Entenc que et faci cosa perquè probablement la teva amiga s'enfadarà, però només serà al principi i després t'estarà agraïda. La Mònica et va comentar que tot i que ella t'hagi dit que ja no ho tornarà a fer, segurament és mentida i t'ho diu per a que no et xivis als seus pares. Com ella t'ha dit, "sent la necessitat de fer-ho" perquè està malalta.

Li has explicat que pot intentar dir-ho als pares a través d'una carta? Si li dones aquesta idea potser li sembla més fàcil i s'atreveix a dir-ho ella mateixa. Si tot i així es nega, hauràs de fer-ho tu.... Els trastorns alimentaris són malalties greus i quan abans es comença un tractament, la persona afectada té més probabilitats de curar-se.

Molts ànims guapa!! Sé que és un lio tot això i que estàs espantada i amb dubtes, però si segueixes amagant-ho no et sentiràs bé amb tu mateixa. Sigues forta, des d'aquí et recolzarem en tot el que necessitis. Si vols quan parlis amb algun profe o amb els seus pares, pots dir-los que si volen ens truquin a l'Associació i així els hi podrem explicar tot això. El nostre telèfon és el 93 454 91 09 i poden preguntar per la Mònica o per la Laura.

Una abraçada!

Laura Medrano Puigdollers
Psicòloga
www.acab.org