no se k fer :(

hola!! docs tinc un problema tinc 13 anys, soc una nena de poble, els meus pares estan separats i el meu pare sta a la ciutat, la questio esk magradaria anar a viure amb ell, pero sk seria un problema per a tots perk seria un disgust per la meva mare, segurament al meu pare li seria un problema i.. no se k fer.
sk ami magradaria anar a la ciutat perk vill coneixe gent nova en un nou institut, saber k es akella sencasio i toranar a començar tot, pk la veritat sk aki al poble no em van gaire be les coses i vull tornar comencar pero no puc pk se k si els i dic seria un gran problema per a tothom.
sk tinc molta por, ser k segurament molta gent diria parleu tots, pero sk sento un gran inpediment dins meu k diu "calla i aguanta" pero sk no em sento be, i tamb tinc una germana de 11 anys k tambe so pendria malament.... no se k fer, i a alguna manera de k els i pugui indicar k no stic be o algo aixi, pero k no sigui parlant?? sisplau ajudeume!!!1

mercii!! i o sento per escriure tant i per les faltes.

Hola, sóc l'Assumpta.
Entenc que el motiu pel qual vols anar a viure amb el teu pare no és perquè estiguis malament amb la teva mare sino perquè t'agradaria l'experiència de viure en una ciutat oi? O necessites fer un canvi d'aires...Primer de tot, el què has de fer és vèncer aquesta por i aquest gran sentit de responsabilitat que tens cap als altres. Entene'm, està molt bé i diu molt de tu que reflexionis les coses, pensis en les conseqüències que poden tenir en els altres, etc. però també has de pensar i ser conscient de què vols tu. Potser això que vols no és possible pels motius que sigui (tu ja els anticipes), però si no proves d'exposar el què a tu t'agradaria...llavors segur que la situació no canviarà. Jo penso, realment, que hauries de parlar amb la teva mare si és amb la persona que vius, té la teva custòdia, etc. i també amb el teu pare, està clar, i exposar-los la teva situació. Són els teus pares, i encara que estiguin separats, segur que els 2 volen el millor per tu i no volen per res del món que tu pateixis. Si vols, prepara't una mica el què els vols dir, per escrit i visualitza la situació. Intenta deixar les coses clares, el motiu pel què vols el canvi per tal que no hi hagin malentesos i expressa'ls-hi també el teu afecte i amor com a filla. Això de "calla i aguanta" ja t'ho pots anar treient del cap, ja que estem al segle XXI i les dones ja no hem de funcionar d'aquesta manera.
Segur que te'n sortiras. Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat