Hola guapa!

T'agraïm de tot cor la confiança dipositada en nosaltres, i estem molt orgulloses de tu per haver pogut d'explicar per primera vegada tot el que t'està passant amb l'alimentació. Sabem que és molt difícil de fer. 

I tranquil·la, entenem molt bé el que expliques i has de saber que el que et passa no és culpa de ningú. La teva amiga no t'ha de frenar a voler explicar-ho i demanar ajuda, al contrari, ha de servir-nos a tots per encoratjar-nos i seguir el seu exemple de lluitadora. Has d'estar molt orgullosa de la teva amiga com de tu. Tu també sabràs reconduir aquesta situació i tornar a estar bé (ja has fet el primer pas important), i recorda que aquests problemes és poden solucionar, però necessites l'ajuda d'experts.

Pel que fa al diagnòstic, això no t'ho podem dir sense una avaluació pels especialistes, però el que sí sabem és que estàs patint, estàs fent coses que posen en perill la teva salut i que a més a més tampoc funcionen per aconseguir el que vols. Per tant, necessites la reorientació i consell d'aquests professionals, tinguis o no un Trastorn Alimentari. 

Has de saber que les dietes per aprimar-se i l'exercici esgotador no funcionen realment a llarg termini, perquè el teu cos es defensa: redueix el seu metabolisme (estalvia energia), treu el màxim profit al que menges i genera una gana voraç, per conseqüent les persones recuperen el pes perdut o no poden baixar de pes. A més, poc a poc van emmalaltint-se (física i psicològicament). Per estar en un pes saludable, per a que el nostre cos no estigui ni massa prim ni massa gras només hi ha una solució: estimar-lo i seguir un bon estil de vida saludable. 

Malauradament, durant l'adolescència el cervell és molt vulnerable a la invasió d'obsessions i pensaments malaltissos, i possiblement a tu t'està passant una mica això. Et fa sentir molta culpa, por, inseguretat, no pots deixar de pensar en el cos, el pes, el menjar... i tot et fa patir moltíssim. Per aturar-ho i per ensenyar al cos a estar al seu pes saludable sense posar en risc la salut necessites l'ajuda de professionals especialitzats. Sempre donem el següent exemple: 

DE LA MATEIXA MANERA QUE SI ET TRENQUES UN BRAÇ HO DIRIES AL PARES PER ANAR AL METGE ESPECIALISTA EN FRACTURES, SI PATEIXES PEL TEMA ALIMENTARI HO DIRÀS TAMBÉ PER ANAR A L'ESPECIALISTA, OI? no hi ha cap diferència.

És molt important per al teu benestar que no confiïs en la veu que et diu que facis més esport, que mengis poc o fins i tot que intentis vomitar. És la veu de l'obsessió o de la malaltia. T'enganya, aquesta obsessió vol fer-se més gran i no vol que rebis ajuda (lògic, si reps ajuda ella desapareixerà!) i et diu mentides del tipus: no és tan greu el que fas, no està en risc la teva salut ni la teva felicitat, els pares no ho entendran, és un secret.... Per això necessites confiar ara per ara en els teus pares i deixar-te ajudar. I d'aquí un temps podràs estar feliç amb tu mateixa (i amb el teu cos), sense haver de lluitar per res i seguint un bon estil de vida, confia en mi :)

Possiblement et costi dir-li als pares, un consell que donem i que ens diuen que funciona és el d'escriure una carta als pares per deixar-los a la taula de nit, sota el coixí del llit, a la bossa o a qualsevol lloc on la puguin trobar quan tu no estàs. A la carta escrius com et sents, que et passa i com t'agradaria que et comprenguessin i t'ajudessin. Així no passaràs vergonya al explicar-ho i els teus pares tindran temps per asserenar-se i buscar informació per entendre bé que et passa i de com ajudar-te amb això. A la carta pots deixar escrit que ens poden trucar a nosaltres per orientar-vos en els primers passos a fer. 

El nostre contacte és: ACAB TEL. 93 454 91 09, correu consulta@acab.org i http://www.acab.org