Hola Marta, sóc l'Assumpta.
A veure, anem per parts. En relació a això que expliques dels teus pares. Entenc perfectament que et molesti aquesta actitud seva de tant control i de prohibir-te les coses, ja que a la teva edat, ara deus tenir entre 14 i 15a, necessites compartir coses i experiències amb persones de la teva edat, i el fet de no poder-ho fer et genera frustració. Segurament els teus pares encara no es fan a la idea que tens l'edat que tens i t'han d'anar deixant fer una mica la teva (això els passa a mooooooolts pares), no protegir-te tant, etc. Estigues segura que ells t'estimen i volen el millor per tu. El què passa és que això de "el millor per tu" és molt relatiu, i a ells els pot semblar una cosa i a tu una altra. Quina és la solució? Parlar-ne. Però no parlar-ne amb crits, retrets, etc. sino que cal buscar un moment de tranquilitat pels 3, sense presses i amb calma expressar-los el què sents i com t'agradaria que fossin les coses. Per altra part, ells han de fer el mateix amb tu (expressar com es senten, perquè actuen com ho fan, i com els agradaria que anessin les coses). I a partir d'aquí, arribar a uns acords o pactes. El fet és que heu d'actualitzar el disc dur...M'entens?. i Hi ha d'haver esforç i voluntat de canviar les coses per ambdues parts, això està clar, perquè si no això es converteix en un cicle viciós: tu no treus bones notes, ells no et deixen fer coses, tu no estàs motivada per estudiar, etc.
En relació al noi que no et fa cas, potser és que no toca...i has d'acceptar que les coses no sempre van com un o una vol. Deixa de fer-li cas tu i a veure què passa. De vegades, com més ens obsessionem amb les coses, pitjor.
Espero haver-te ajudat. Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
