El meu problema és que em mola un noi que va a la meva classe, m'agradaria dir-li que m'agrada, però tinc por a cagar-la i a que em digui que no i perdre la seva amistat. Vam començar a parlar per la castanyada, i ens hem fet amics, a ell li agraden moltes coses que a mi també, m'encanta la seva manera de ser i parlem cada dia. Però hi ha un petit problema que es diu una altra noia, amb ella parla molt més i van junts a extraescolars. I jo em poso "gelosa" sense ser res. I odio molt sentir-me frustrada i enrabiada per això, perquè sento que mai podré arribar a ser com ella, tan perfecta. Ho té tot, es guapa, inteligent, encantadora, riallera, es segura de si mateixa etc. I jo comparada amb ella sóc una merda. No sé que fer, m'estic desesperant. Intento treure'm del cap al que em mola i tot lo relacionat amb ell però no puc, ell es el primer pensament que m'assalta la ment durant el meu dia a dia.
Estrella Dorca Data: 28/02/2017 23:46
Hola Judy,
Aquí s'estan barrejant dos temes:
l'atracció cap al noi. Jo no sé què sent aquest noi, i potser ni ell ho sap encara. Continua per aquest camí i ves veient com evoluciona. Fixa't en com et tracta, com s'interessa per tu, com et fa sentir... i observa com evolucionen també els teus sentiments cap a ell.
la teva autoestima. Em preocupa la manera com et compares amb aquesta noia. Tots tenim les nostres virtuds i aspectes a millorar. No és possible que hi hagi algú que ho tingui tot perfecta i una altra persona que no sobresurti en res. Així que evita les comparacions. Busca allò que et fa especial, que et fa única. Quina és la teva essència? Això és l'important!! Dedica't una estona de la setmana a recordar-te allò positiu que tens! Busca-ho i creu-t'ho! ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
