Hola preciosa,
Entenc que deus estar patint molt i no saps què fer, perquè t'agradaria solucionar-lo pel teu compte i que els teus pares no s'assabentin. Però malauradament això no és possible. És molt probable que pateixis un Trastorn de la Conducta Alimentaria (TCA), (com tu dius, potser és Bulímia), i per tant, només podràs curar-te si accedeixes al tractament específic en aquesta malaltia.
De la mateixa manera que si et trenques un braç ho diràs al pares per a què aneu al metge, doncs igualment si pateixes li has de dir als pares per anar al metge especialista en aquesta malaltia i curar-te. Sola no pots fer-ho, però amb ajuda sí!!!
Pensa que això que et passa no és culpa teva ni de ningú, per tant, no has de sentir-te ni culpable ni avergonyida. Però sí hauràs de ser més forta que la malaltia i molt valenta per explicar-li als pares. A molts joves li ha anat molt bé escriure una carta. Explicaven com es sentien, les coses que li estaven passant i com li agradarien sentir-se compresos. Li deixaven la carta als pares a un lloc on sabrien que la podrien llegir quan ells no estiguessin presents (per exemple a la tauleta de nit, a la jaqueta, al bossa...). D'aquesta manera no ho passaràs tan malament ni sentiràs vergonya al explicar-lo. I ells tindran temps d'asserenar-se, buscar informació per entendre bé que et passa i de com ajudar-te a que deixis de patir. Li pots deixar escrit a la carta que ens truquin a nosaltres per assessorar-los en els primes passos a donar:
El nostre contacte és: ACAB tel. 93 454 91 09, correu: consulta@acab.org i la nostra web http://www.acab.org./
Una altra manera és que tornis a parlar amb la psicòloga de l'escola. Ella no és l'especialista en TCA i per tant no et podrà curar però sí pot ajudar-te a explicar-li als pares que et passa i orientar-vos. Confia en ella, deixa't ajudar i tot anirà bé!!! ... ah! també pots provar de parlar amb el teu tutor o tutora de l'Institut...
Així que el teu motiu per no dir-ho "no vull esta visquent amb la tortura del menjar i el que ve després... a més que no m'entendrien" ja no hi és, perquè amb l'ajuda dels pares i dels especialistes en TCA deixaràs enrere aquesta tortura del menjar, i sobretot deixaràs de patir. A més et sentiràs compresa i acompanyada en tot moment. Si els teus pares necessiten ajuda, estarem nosaltres per donar-los pautes i eines per a que puguin donar-te el suport que necessites. Quedat molt tranquil·la, ho sabem fer molt bé això ;)
Sobretot és molt important que no passis per tot això tu sola. Necessites parlar-lo, i és normal que les teves amigues ho passin malament si no saben què fer: són les teves amigues, t'estimen i volen ajudar-te. Per a que no estiguin amoïnades, sisplau, dóna'ls el nostre correu o telèfon (i li expliquem què et passa i què cal fer i què no) i així podran fer-te costat i estaran felices de poder ajudar-te. Als amics ens agrada ajudar als amics, i això ens fa sentir bé. Dóna una altra oportunitat a les teves amigues, et sembla? I per descomptat, dóna't a tu una altra oportunitat de ser ajudada.
Si vols, pots trucar-nos i preguntar per mi, Mónica o per la Carlota o la Laura, que també escriuen en el consultori d'ADOLESCENT.CAT i així parlem un mica. També, si ho prefereixes, podem dir-li nosaltres directament als teus pares... Veus com hi ha moltíssimes opcions. Segur que trobem una manera que a tu et vagi bé i farem fora aquesta malaltia com més aviat millor. Pensa que si no l'aturem anirà a més.
Molts ànims campiona i sisplau, torna a escriure o truca'ns per explicar-nos com et va.
Mónica Fernández
consulta@acab.org
www.acab.org
