Crec que necessito ajuda

Hola,
Nose com començar aquesta consulta... fa molt de temps que estic tenint problemes i mai m'he atrevit a dir-ho a ningu...
Tot va començar a 2n d'ESO (actualment faig 4rt), jo em veia diferent a les meves amigues ja que totes eren més primes que jo, gastaven talles molt més petites i pesaven menys. Ami això em va afectar bastant ja que a l'hora de fer moltes coses no em sentia segura en mi mateixa. Recordo que quan anava a fer gimnasia a l'institut fins i tot em feia vergonya canviar-me al vestidor per si em deien gorda. Segurament elles no em veien així ja que em deien que estava bé de cos pero no meu creia, sols m'ho deien per quedar bé. Desprès de que em començes a passar tot això els meus pares es van separar (ja feia uns anys que no es portaven bé) i encara em va afectar més la cosa. Vaig començar a deixar de menjar en molts d'àpats, vomitava en alguns casos si havia menjat molt, vaig començar a fer molt d'exercici i em sentia molt malament amb mi mateixa, es podria dir que m'odiava. A classe vaig passar de ser la tipica que sempre està parlant i fent tonteries a estar sempre callada i apartada de tothom. Els mestres ja van notar que em passava alguna cosa i al saber el dels meus pares es van pensar que em compotava aixi pel que havia passat a casa. Van voler parlar amb mi pero jo no els ho vaig dir res del que estava fent amb el menjar. Vaig portar molt d'amagat tot això que feia i ho vaig passar tant malament que fins i tot em vaig voler tallar (que no ho vaig fer per por a que m'ho veigessin). A 3r d'ESO seguia fent el de sempre, però gràcies a una amiga, la qual em va animar una mica, vaig decidir per mi mateixa deixar de fer el que estava fent per ella. Estava més contenta i tenia més ganes de viure. Això tot bé fins ara a 4rt. El del menjar ho segueix sense saber ningu, a la meva amiga tampoc li vaig contar res. Ara pareix que m'estigui tornant a passar... Vaig estar amb un noi i fa poc que ho vam deixar, l'estimava molt i ara em sento fatal, torno a no menjar, m'aparto de tothom i no tinc ganes de fer res, no tinc ganes de viure. Els profes van parlar amb els meus pares ja que torno a estar distant a classe i les meves notes han baixat però no tinc valor per contar tot el que m'està passant. Ho he portat tants d'anys d'amagat que em fa por contar-ho perquè ells m'ho faran tot més dificil... Se que no estic bé però no vull que ho sapiga ningu, em voldran portar al metge o al psicologa del insti i no tinc ganes de contar els meus problemes a altra gent. Estic molt malament i no se que fer. Ho sento per haver escrit tant però necestiava parlar amb algu, no puc més. Em veig molt gorda (peso 55kg i medeixo 1,67m) i casi no menjo en tot el dia, no puc més amb mi.
Gràcies