Sense amics

Ja porto sense amics dos anys, a l'eso els vaig perdre per una llarga historia, no vaig fer batxillerat i vaig apuntar-me a un grau mig, però al ser al torn de tarda la majoria de la gent era mes gran que jo i els que hi habia de la meva edat continuaven sortint amb els mateixos que a l'eso, aixi donç ens portavem bé però no quedavem pas fora de l'insti.
Soc una noia amb molts somnis, abans era mes timideta però ara no ho soc tant i em moro de ganes de coneixer gent nova i ser finalment jo mateixa, sento que estic cayent en depressió i fins i tot els meus pares estan molt preocupats.
Ha arribat un punt en el que ni tant sols demano "amics de debo", simplement gent per sortir. El meu millor amic no viu a Catalunya i quan intento quedar amb antigues amistats per anar a fer un café i posar-nos al dia em posen excuses. Sé que em direu que m'apunti a activitats i aquestes coses però el problema es que soc bastant sosa en el sentit dels hobbies i no se m'acut res on apuntar-me, la veritat, a mes que tampoc demano gent que s'assembli a mi per sortir, nomes gent divertida i social i tal. Tampoc em digueu que he de ser jo mateixa i tal, això ja ho sé, ho tinc assumit, sé que he de ser jo mateixa i ho seré, però d'on trec la gent?
A mes, hi ha una altra cosa, m'avargonyeix moltissim la meva situació, no vull que la gent amb qui parlo (me cosina, per exemple, o coneguts o gent que conec als viatjes) sapiga la meva situació i que no tinc amics amb qui sortir, no ho sap absolutament ningú.
Que m'aconselleu? Estic realment molt trista i no hi trobo cap sortida, sento que he perdut l'oportunitat de l'eso que era l'única que tenia.