Fa uns dies una nena amb la qui comparteixo bona part del dia, em va dir que era el seu millor amic i em va començar a explicar que un nen li estava demanant per sortir, però que ella no volia i no voldria mai res amb aquest nen. A mi em va soptar que m'expliques això, ja que si que em queia molt bé, però no sé perquè no m'esperava que m'ho expliques... El cas és que al cap d'uns dies em va dir que el nen que li estaba demanant per sortir li molava però que també n'hi havia un altre, i que per culpa d'això tenia un gran embolic mental. Dies després vaig deduir que l'altre nen era jo. Jo li vaig confesar que ella que m'agradava, i ella em va dir (després de dir-li jo) que jo també li molava però que volia que continuessim sent només amics... No veig que tinguin un rotllo amb l'altre nen, ni res... Quan estic davant d'ella, sembla que li costi parlr-me per la vergonya...
Vol algo amb mi però té vergonya, o realment vol que siguem només "amics"?
Ajudeu-me sisplau
Des de Tarragoooonaaaa!!! Visca el Nàstiiic!!!
InterPersonal Data: 20/02/2014 12:19
Hola asdf123. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Doncs no ho sé què dir-te...Crec que ho hauràs d'aclarir amb ella això. Inicialment veig que ella ha estat sincera amb tu dient-te que tenia un gran embolic mental. De fet, això ens pot passar a tots i a totes. I potser també, tal i com tu dius, té el problema de la vergonya...Sincerament, crec que has de parlar amb ella per solucionar el tema i sortir de dubtes. I també has de rumiar a veure què sents tu per ella, què n'esperes, etc...
Gràcies per la teva confiança!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
