ola 17. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Primer de tot, entenc perfectament aquest sentiment de desesperança, tristesa i desil·lusió que tens. Molta gent passa per situacions com la teva o semblant a la teva, motivada per diferents problemes o esdeveniments vitals, i el què et puc dir és que la gran majoria se'n surt. Ara no hi veus solució perquè és com si estiguessis tancada en una bombolla i no poguessis veure més enllà, però en realitat pots "trencar" aquesta bombolla demanant ajuda. Estic segura que tens no una sino vàries persones al teu voltant a qui els pots explicar el què et passa i t'entendran. No estàs sola, encara que de vegades t'ho sembli. Pensa en familiars teus (potser no els més directes però sí d'altres): tiets, cosins, avis, etc., el teu nòvio per suposat, amistats, si estudies amistats de l'institut o professors/res, etc. Pensa que ara estàs en una situació complicada i en la que ho veus tot negre però en definitiva, passatgera. Per tant, per
solucionar-la necessites també una solució temporal, no definitiva (com seria el suïcidi). Has de parlar-ne amb algú ja, i demanar ajuda a algun/a professional del tema (psicòleg, metge, etc.). També et passo el telèfon que m'has demanat: Telèfon de l'Esperança 934144848 i el nom d'una associació que es diu DSAS que està a Internet i potser també et poden ajudar, d'acord?. Espero que em contestis per dir-me què has fet.
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada energètica!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
