PROBLEMES

Bones, si no et fa res ajudar-me t'explicaré la meva història:
Sóc la Irene, tinc 14 anys i visc a Lleida. Els meus pares estàn separats des de que tinc 3 anys i el meu pare viu a Barcelona.
La meva mare sempre ha tingut molt mal geni, fins al punt que cada cop que s'enfada em diu inútil, idiota, puta, que ha estat un error tenir-me perquè li he amargat la vida etc. i a vegades em pega.
Això (des de que recordo) m'ho diu des de que tinc 10 anys. El meu pare, amb qui m'hi porto bé està al corrent de la situació però no em vol a Barcelona perquè viu amb la seva nòvia (cosa que m'ha dit ell mateix).
L'any passat vaig deixar de menjar i vaig perdre 7 quilos (ara medeixo 1'63 i peso 46) per veure si algú em feia cas, però no. Vaig parar perqè no volia caure en l'anòrexia i m'he mantingut en aquest pes des d'aquest abril. Ara cada cop que la meva mare m'insulte em tallo, ja que sento que a ningú li importo. Porto el canell ple de talls i ningú se n'ha donat compte, he tornat a deixar de menjar. No vull morir, sol vull algú que em salvi.

Perdó per si és molt llargi t'he molestat, i gràcies per dedicar-me el teu temps.

Hola Irene, em dic Marina Marull i sóc psicòloga i terapeuta familiar a InterPersonal, Vic.
M'agradaria dir-te que ets una noia molt valenta, molt, de veritat. T'ha tocat viure una situació familiar complicada, però res del que passa és culpa teva o sigui que el primer que vull que facis és deixar de castigar-te per tot. Comença per deixar de tallar-te i cuida't, menja, pensa que tu has de ser la persona més important per tu mateixa i el teu cos és important, cuida'l.
Sembla que has intentat parlar tant amb el teu pare com amb la teva mare i no ha funcionat, no? El que no sé, és si els has explicat tot això que sents, que vols trobar algú que et salvi i que per això et talles i no menges, els hi has dit? Si sabent tot això no han reaccionat el meu consell és que busquis ajuda en una altra banda, (tiets, avis, professors, ...) qualsevol adult que et pugui escoltar, però Irene, primer has de ser sincera amb els teus pares, els has de donar la oportunitat de saber què et passa i perquè et passa, potser estan tan capficats en els seus problemes que no s'adonen de com estàs patint tu.
Mentrestant recolza't amb les teves amigues tant com puguis i parla amb elles del que et passa, per poder-te sentir recolzada.
Ànims!!!