otromás

Hola! M’agradaria que aquest comentari fos totalment anònim.
Mira últimament no estic passant una bona ratxa, i necessito fer alguna cosa per canviar la situació ,però no només depèn de mi i això és el que em frustra.
A la família tenim un bar, i no rutlla. No dona els suficients diners i perdem més del que guanyem. I ha arribat un punt on aquest negoci s’està carregant a tota la família: me mare es passa el dia treballant i per aguantar beu (és una persona molt negativa i depressiva) i quan arriba dorm. A casa tot són baralles, “reproches” i problemes per culpa de la situació del bar i la falta de diners (costa molt arribar a fi de mes).
M’afecta moltíssim veure a me mare beguda (mai pels terres, eh. Ni borratxa de fer pena! Simplement més que contentilla. Dir que és una mare molt responsable i em cuida MOLTÍSSIM.) El meu pare no para de dir-li que així trencarà la família, però a mi ja se’m treuen les ganes de viure amb ells i passar l’estona junts si només saben parlar del mateix tema. És arribar a casa i començar amb els problemes.
Jo ja vaig intentar parlar amb ells, però és una situació molt dura (i si per mi ja ho és, imagina’t per ells) i entenc que COSTA MOLT canviar tots aquests hàbits quan una cosa t’està enfonsant. Jo intento ajudar-los amb el que puc (estic al primer curs d’uni, i tampoc tinc molt de temps ,ja que una cosa és segura i és que els estudis per davant de tot). Però no puc evitar molts cops arribar al límit, i de vegades els he faltat el respecte.
I la veritat és que no sé que fer, què faig? Sé que no depèn de mi ni és la meva culpa, però sento que no estic fent tot el que puc (però entenc que hi ha prioritat com els estudis). Com puc ajudar a me mare? Ja he parlat amb ella i ha anat a psicòlegs però segueix així... I temo que s’acabin separant els meus pares ja que només viuen per treballar i barallar-se.
Moltíssimes gràcies! Valoro molt el que feu!