Hola, 

llegir la teva carta em fa molt mal. Sabem que les ruptures de parella són molt doloroses i, sovint, la nostra autoestima queda molt afectada. Necessites que passin els dies i, sobretot, que comencis a focalitzar-te en tu mateixa. 

L'amor, encara que ens diguin el contrari, no és sacrifici. No es tracta d'un amor a qualsevol preu. L'amor ha de ser recíproc. No val a estimar sense límits, els límits són el respecte. Si tu no em respectes jo no et puc estimar. Si tu no vols estar amb mi, ho hauré d'assumir i començar a passar pàgina. No puc dedicar tota la meva vida a esperar que "canviis d'idea i decideixis que vols estar amb mi", perquè potser no passarà mai, o potser, si passa, no em tractaràs prou bé i no em mereixo això. 

Sé que sóc molt dura, però m'agradaria que hi pensessis durant uns dies. A més, també et demanaré que cada cap de setmana (durant un mes) facis alguna cosa que et fa il·lusió: una excursió, una nit de pijames amb les amigues, anar al cinema, jugar a jocs de taula amb la família... Pensa 4 activitats per fer amb la gent que t'estimes i que t'estima i fes-los la proposta! ;) Ja és hora que et cuidis una mica a tu mateixa, que t'ho mereixes!

Una abraçada!

Laia