Bona tarda,
Moltes gràcies per fer-nos arribar les teves inquietuds en relació amb el consum de la llet i principalment sobre la salut d’altres persones. A més a més, volem donar-te les gràcies per voler compartir opinions i obrir aquesta discussió tan interessant. Creiem que el debat SEMPRE és enriquidor.
T’agradaria saber perquè recomanem als adolescents el consum de llet de vaca, per les teves paraules “tractada amb hormones, i més químics” entenc que vols fer referència a llet convencional, és a dir, no ecològica. Si faig una interpretació errònia, si us plau, torna a escriure per corregir-me.
Intentaré ser molt clara i explícita, tot i que aquesta consulta requereix matissar molt la informació a fi d’evitar interpretacions errònies. A veure si ho aconsegueixo! Som-hi:
En primer lloc deixa’m fer un apunt que no té relació directa amb la teva consulta, però que crec que és força necessari per contextualitzar las raons de recomanar el consum de llet.
FORMA PART DE LA NOSTRA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA
La llet (sense diferència entre ecològica i convencional) forma part de la nostra piràmide alimentària, concretament amb 2-3 racions/dia de làctics com llet, iogurt o formatge. Això no significa que sigui un aliment imprescindible, resulta una molt bona font de calci però no l’única. Es pot arribar a una adequada ingesta d’aquest mineral amb vegetals (bledes, espinacs...), fruita seca, sardines, anxoves (es mengen les espines), llegums... Si una persona no pren llet li recomanem que rebi consell per part del metge o metgessa, dietista - nutricionista per assegurar-se de que ingereix una aportació adequada de calci.
Les piràmides alimentàries de cada país s’ajusten al seu clima, història, costums, disponibilitat d’aliments locals... per tant les nostres recomanacions es basen en l’evidència científica però també en el nostre context local.
A mi m’agrada molt la història, et recomano llegir el doctor i professor de la UOC, el Dr. José Enrique Campillo, ell explica com fa 18.000 anys un avantpassat nostre va tenir una mutació genètica que li va permetre digerir la llet (va continuar fabricant les enzimes que de nadó li permetien assimilar la llet). Aquest avantpassat es va poder alimentar més, tenia més energia (en aquella època no havia disponibilitat total d’aliments com ara), va poder sobreviure millor i per conseqüent va tenir més descendència, fins l’actualitat que el 70% de la població europea podem digerir la llet. Per contra, les poblacions més llunyanes, africans, asiàtics... no poden digerir bé la llet, perquè no va amb el seu “disseny” genètic (coses de l’evolució humana i persistència de l’adaptació...). No et sembla això interessant? El poder consumir llet en edat adulta va ser un gran avantatge!
Aquesta anècdota d’història ens pot fer entendre millor com funciona el nostre cos i com pot variar una recomanació o, concretament una piràmide alimentària, segons on vivim. La nostra piràmide recomana afegir al plat molts aliments d’origen vegetal (fruites, hortalisses, verdures, grans integrals i llegums) i una part, sense passar-se, d’origen animal (làctics si es poden digerir bé, ous, peix, carn). I consumir de tant en tant una quantitat més petita de productes processats als que se li han afegit sucre, greix o sal.
La comunitat d’experts defensen que la llet és un excel•lent complement i forma part d’una alimentació equilibrada. Ara bé el que sí es cert, que prendre molts làctics pot desplaçar el consum d’aliments d’origen vegetal pocs processats que són la base de la nostra alimentació. S’han de consumir amb moderació: un got de llet i dos iogurts són suficients o una porció de formatge són suficients.
NO HI HA EVIDÈNCIA CIENTÍFICA PER NO RECOMANAR LLET DE VACA
La informació que reben envers la nutrició resulta en moltes ocasions contradictòries, amb evidència cap una banda i cap a l’altre. La dietètica i nutrició humana és una ciència encara jove i afortunadament s’estan duent a terme molts estudis científics per poder aclarir molts debats oberts, com la qüestió dels làctics.
Estic d’acord amb tu que donar pautes i consells alimentaris impacten en la salut i l’entorn. Els professionals de la salut tenim una gran responsabilitat i hem de buscar evidència científica objectiva i imparcial. Malauradament ens trobem sovint amb una mala pràctica professional, has d’anar amb compte amb aquells professionals que només busquen i citen aquells estudis amb resultats que reforcen la seva visió o postura.
Resultat de tot això és lògic i comprensible que com tu, la gent estigui desconcertada, i fins i tot una mica desconfiada. Quins aliments són realment saludables? I a quin professional creure?
">
És per això que com no hi ha evidència que associï un consum de productes ecològics amb una millor salut, legalment no es pot anunciar els productes ecològics com més sans.
Per tant, nosaltres no podem no recomanar el consum de llet de vaca convencional, fins que no hagi informació més concloent.
LA LLET DE VACA CONVENCIONAL ÉS DE QUALITAT
La llei espanyola garanteix al consumidor la salubritat de la llet, procedent de vaques sanes i ben alimentades. Les explotacions ramaderes són sotmeses a controls exhaustius per verificar la composició de la llet, el recompte de microorganismes, l'existència de fraus, la presència d'objectes/restes externes, contaminants, tòxics…
Les pràctiques d'administració d'antibiòtics sense control i l’ús d'hormones estan prohibides excepte prescripció veterinària concreta, i en qualsevol cas la presència d'antibiòtics en la llet està prohibida per llei.
Si es té coneixement d’una mala pràctica s’ha de posar en coneixement de les autoritats immediatament. No sé si aquest és el teu cas?
SENYAL D’ALARMA I CONDUCTES DE RISC DE PATIR UN TRASTORN ALIMENTARI
Més enllà de la salut, pot haver-hi altres motius per escollir (o no) consumir llet de vaca biològica, com la sostenibilitat, l’ètica, ecologia, els models de producció... Aquesta és una decisió molt responsable i madura. Però cal fugir d’extremismes i fanatismes, ja que darrera d’això pot haver-hi obsessions, i inclús un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA).
Hi ha un TCA especialment vinculat amb l’obsessió per alimentar-se de manera saludable o amb aliments “biològicament purs”, es diu Ortorèxia, la coneixies? Aquesta malaltia està augmentant en els últims anys ja que la societat en general cada cop està més preocupada i obsessionada amb els aliments, si bé cada dia els mitjans de comunicació alimenten aquesta obsessió amb la difusió de nous descobriments sobre aliments potencialment perillosos, sense rigor científic.
En la majoria dels casos, l’ortorèxia comença simplement triant aliments sans i amb el temps, la importància del menjar sa augmenta fins a convertir-se en una obsessió, la qual fa patir molt a la persona, aïllant-la i posant en perill, ara sí, la seva salut.
La majoria de les persones que pateixen aquesta malaltia són joves i dones, a més l’adolescència és una etapa de la vida especialment vulnerable a patir un TCA. Per tot això, com a professionals de la salut i prevenció dels TCA promovent una alimentació equilibrada i variada, on no hagi aliments prohibits. I no fomentem conductes obsessives.
Al llegir la teva consulta i concretament les paraules que utilitzes, em fa pensar que potser t’està passant alguna cosa similar... sembla que li estàs donant massa importància a la qualitat dels aliments, a que siguin “purs”, i això potser t’està afectant negativament al teu estat d’ànim, amb sentiments de ràbia, malestar, ansietat, angoixa, malestar general... Qui té una relació saludable amb el menjar no té llistes d’aliments prohibits o “verinosos”, creus que aquest seria et teu cas?. Tenint en compte que ets molt jove, i que estàs en una situació molt vulnerable per patir un TCA, el meu consell sincer és que ho parlis amb els pares per assegurar-nos a que això no vagi a més, a una obsessió malaltissa. Què et sembla?
Un abraçada forta i espero rebre notícies teves, a veure que t’ha semblat la meva resposta i el meu consell, I així també em quedo més tranquil•la sabent que estàs bé :)
Mónica Fernández
Psicòloga especialitzada en conducta alimentària
consulta@acab.org
www.acab.org
