Hola bonica,
Em fa molt mal llegir la teva consulta. No sé en quina situació estàs actualment, però espero que estiguis en un lloc on et sentis a gust.
Pel que fa a la teva família, no sempre és fàcil la convivència i a vegades cal tot un camí per aprendre a perdonar i oblidar el mal que ens hem fet els uns als altres. Primer de tot has de tenir clar si vols recuperar la teva família o de moment prefereixes aquesta distància.
Pel que fa a la teva parella, valora realment què t'aporta a tu. Com et sents quan estàs amb ell, si tu vols estar amb ell, si et sents a gust, cuidada i, sobretot, si tens ganes de tenir un futur amb ell. És important que la parella ens aporti confiança, seguretat i benestar. Valora bé si l'esculls a ell.
Pel que fa a la teva exparella, no sempre és fàcil oblidar una persona. Tingues en compte què us va fer trencar la relació. Imagina com seria la vostra relació actualment (us discutiríeu? us tractaríeu bé? et sentiries bé al seu costat? voldríeu el mateix?...). A vegades quedem enganxats en una imatge "ideal" de la nostra parella, però ens l'hem fet nosaltres mateixos i normalment no és del tot real. Sigues conscient si vols tornar a estar amb ell o si estàs millor sense ell i actua en conseqüència, encara que et faci mal.
Les amistats i els canvis dins d'una colla són un fet natural. Difícilment aquest grup es mantindrà intacte amb el temps. És natural que les persones canviem, tinguem nous interessos, noves prioritats... això no vol dir que deixem de ser amics, però sí que aquesta amistat també s'ha de transformar. Per què no proves de mantenir l'amistat amb les persones en concret, en compte d'intentar mantenir unida la colla? Queda amb les amigues i els amics que et fan sentir més còmode, amb qui tens més confiança i deixa que tothom vagi escollint el seu camí. Veuràs que si no s'obliga a ningú, les relacions flueixen millor....
El teu pare té raó, intenta mantenir una cura mínima de tu mateixa: menjar, descansar, activitat física.... Has de tenir en compte que la persona més important de la teva vida ets tu mateixa! Cuida't a tu mateixa com si cuidessis a la teva millor amiga: permetries que la teva amiga no mengés? Doncs menja tu també.
Per últim, el sentit de la vida és una de les grans preguntes que s'ha fet l'ésser humà al llarg de la seva història. La sort és que no hi ha una resposta única: cadascú ha de trobar la seva pròpia resposta. Però saps un secret? La resposta és diferent segons el teu estat d'ànim. Quan estem tristos, de baixón, la resposta que trobem sol ser més aviat negativa, i quan estem anímicament més anims, trobem una resposta més agradable i més realista. Així que abans d'intentar buscar el sentit de la teva vida, procura estar una mica millor. D'acord?
Si et sembla, em pots respondre i m'expliques com estàs passant aquests dies de festes. Et sembla?
Una abraçada
Laia Sala
