Hola!

Entenc que estiguis preocupada per explicar-ho als teus pares, però és un pas que et pot ajudar a sentir-te més forta i segura de tu mateixa. Quan acceptem la nostra situació i l'expliquem als altres, és una manera de reafirmar-nos com a tal. 

Si vols explicar-ho a la teva mare, endavant!

• Escull un dia que estigueu totes dues i que tingueu temps (no ho facis just abans de dinar, per exemple!)
• Planteja-li que vols parlar amb ella d'una cosa que et preocupa i que et fa por la seva reacció (així ja li deixes caure que la seva reacció és important per tu)
• Explica què sents, com ho has anat descobrint, (que ella pugui entendre que no és un capritx d'ara)
• Demana-li què esperes d'ella (quina reacció voldries que tingués: que t'acceptés, que t'ajudés, que no et jutgi...)

No podem saber la seva reacció, però si la teva mare s'adona que la teva bisexualitat no l'has escollit i que va amb la teva essència com a persona, ho acabarà acceptant. Tot i que recorda que potser necessitarà el seu temps. 

Si vols, pots parlar-ne abans amb la parella del teu pare (si et sents més còmode) i ella potser et donarà algunes pistes o t'ajudarà per dir-ho al teu pare, com ho veus?

Pel que fa als comentaris de l'escola... és difícil parar un rumor. Intenta que no t'afectin. Tu no has fet res que no volies, no? Has estat amb un noi lliurement, has disfrutat de la teva sexualitat lliurement, ho has fet amb protecció i no has fet mal a ningú, oi? Doncs estigues segura de les teves accions. Si veuen que els comentaris deixen d'afectar-te i que no tenen arguments... al final es cansaran. 

Una abraçada!

Laia Sala