No sóc feliç.

Tinc 14 anys i no sóc feliç.
Des de fora tot això no es veu, perquè tampoc vull que es vegi. A casa som 4, els meus pares, la meva germana de 17 anys i jo.
No sóc feliç per moltes coses. A casa els meus pares es discuteixen molt i criden i moltes vegades som jo i la meva germana les que els hi hem de dir que parin i a vegades penso que es millor que es separin perquè jo i la meva germana som les que ho paguem. Per altre banda, la meva germana també té "piques" amb els meus pares, i tot això fa que cridin tots 3. Arrel dels "piques" entre ells 3, la meva germana passa una mica dels estudis perquè a ella no li agrada que li vagin a sobre i ells el que fan és anar-hi i la majoria de vegades sóc jo qui els hi ha de dir que la deixin, que només ho empitjoren. Enmig de tot aquest caos hi sóc jo. Crec que sóc la que més malament ho passa. Porto mesos aguantant tot això i a vegades ploro i penso que necessito explotar. A més a més he d'estudiar mentres ells criden i és impossible, i he d'intentar no baixar el meu nivell a l'institut. Moltes vegades sento que sóc la més madura de casa i que sóc jo qui ha de tirar la casa endevant, i tinguent 14 anys no puc fer-ho. A vegades no sé que faig aquí.