Hola guapa!
Moltes gràcies per confiar-nos el teu secret,
imaginem que no haurà estat gens fàcil per tu explicar-nos-ho. Ets molt
valenta!
Efectivament, el teu pes és correcte, no cal
aprimar-te, és més, si guanyessis pes encara estaries dins la franja de
normalitat. Es possible que el teu cos no vulgui perdre pes perquè sap que
aquest és el seu, és el correcte. Això em fa pensar també que una de les coses
que et passen és la distorsió corporal, és a dir, que et veus diferent (pitjor)
a com ets en realitat.
Pel que escrius, segurament el que et passa és que estàs patint un Trastorn de
la Conducta Alimentària (TCA) i és per això que vomites. Encara que sembli
estrany, el vomitar pot convertir-se una cosa additiva, no pots deixar de
fer-ho, el cos t’ho demana perquè ha après erròniament a sentir-se millor
fent-lo. A més a més, cada cop et veuràs pitjor i estaràs més trista, el que fa
que la teva gana estigui alterada.
El que et passa a tu no té res a veure a voler
cridar l’atenció, i si això fos el cas (que no ho és), què importaria? Si estàs
patint també has de demanar ajuda sigui pel motiu que sigui.
Moltes noies i nois com tu pateixen un TCA a
Catalunya, però no t’amoïnes, hi ha molts bons professionals especialitzats en
aquestes malalties que t’ajudaran a superar-ho. Són malalties que es curen
completament!! L’objectiu d’un tractament quan tens un trastorn alimentari no
és tan sòls que estiguis en un pes saludable i deixar de vomitar, sinó sobretot
treballar la teva autoestima, la imatge corporal i el teu estat emocional. Crec
que aquí és on t’has de focalitzar, perquè això és el que realment va fer que
un dia vulguessis perdre pes i ara et fa vomitar més.
Tingues present una cosa molt important: això
que et passa no és culpa teva i no has de sentir vergonya ni culpabilitat, però
si que has de ser valenta i explicar-ho a casa de seguida per a que puguin
portar-te al metge i als especialistes en TCA. Tu sola no pots curar-te i si ho
deixes passar la cosa anirà a pitjor, i et costarà encara més. Ara és el moment
d’abordar-lo.
El nostre consell és que escriguis en un paper
com et sents i les coses que has estat fent aquest temps i que els hi deixis
als pares a algun lloc de la casa on saps que ho llegiran segur (per exemple a
la seva tauleta de nit). D'aquesta manera ells podran llegir la carta quan tu
no estiguis davant i així no ho passaràs tant malament ni tindràs vergonya
d'explicar-los cara a cara. I si ho vols fer encara més ràpid, pots enviar-li
aquesta resposta que t’estem escrivim.
Si vols pots dir-los que ens truquin a l'Associació Contra l'Anorèxia i la
Bulímia per a que els ajudem a entendre què et passa i us recomanem on podeu
demanar ajuda. El nostre telèfon és el 93 454 91 09 i la nostra web és
www.acab.org
Una abraçada i ànims que tu pots!! Ah, i quan
et vingui de gust, torna a escriure’ns i explicar-nos com t’ha anat.
Mónica Fernández
Psicòloga
@AcabCatalunya
www.acab.org
