una adolescent més

Hola adolescents.cat! Se suposa que he enviat això pel correu, però em dóna un error, i l'he copiat aqui. A arrel de llegir una consulta d'un noi que deia que no té ganes de viure, és inutil i no esta motivat amb el qual em sento identificada, he decidit escriureus el que em passa. Avui tornare a fer el mateix que vaig fer ahir, em quedo a casa sense saber que vullfer, no vaig al institut, estic anant fatal en perimer de batxillerat. La relació amb la meva família es nefasta, cada dia m'esbarallo amb mun pare, i tinc bronques de ma mare constantment, ja sabem que a l'adolescentciases normal que els pares sembla ser que set posin de cul, no els hi agradi res, que volen el millor per a mi, aixo jo ja ho se... Ara estic tranquila ja que estic sola, pero com us podeu imaginar una mare, si la seva filla no vol fer el que toca que seria anar al institut, i seguir fent batxillerat, s'enfada. Jo sempre he tret molt bones notes pero aquest curs m'estralleré, em quedaran cinc com a poc, tampoc es que tingui gaires amics al institut, només un, desde que hi vaig arribar. Vaig ser la nova en una classe on ja es coneixien tots a quart d'Eso. Ara que ja tinc l'Eso i seguir estudiant no es obligatori, no se que fer amb la meva vida... I ja veia venir des d'aquest estiu que aniria de cul per treurem el batx... Quins records, aquest estiu... Sortiem jo i la meva millor amiga,a fer un tomb pel poble, de nit, casi be sempre els mesos que va estar aqui, juliol i agost. Fins que... bon moment en el que vaig decidir el millor que podia fer era seguir aquelles converses un pel pujadetes de to amb la que ara es la meva nòvia, que es l'exnòvia de la meva millor amiga, o mes aviat un "lio". Val, estaven com de "lio", pero... bueno, ella ara es la meva nòvia, i la meva amiga ja té nòvia tambe. Pero el que passa es que la meva millor amiga, no es del meu poble, ni la meva novia tampoc. Les tinc a les dues una miqueta llunt, a aquestes hores, les onze del matí, deuen ser al seu institut cada una, fent classes...
La meva amiga i jo ara ens hem reconciliat, tot i que dubto molt ue poguem tornar a ser el que erem abans... En una festa d'estiu del meu poble, ella anava massa beguda, i em va començar a preguntar que com ens havia anat, i cada cop que bebia més anava pitjor, i jo no sabia que podia fer per pararla, em volia pegar i ho recordo, i esque ella ho recorda també i m'ho va explicar, el que recordava d'aquella nit era aixo. Entenc que estigues dolguda, que no volgues saber res de mi ja, pero hem parlat pel telfeon i ens hem trobat a faltar molt l'una a l'altra, ara ja té novia ella també. Sovint parlo amb elles o amb alguna d'elles amb el mobil, estant a classe. Per tant, tampoc es que no estigui gaire atenta a classe, pero no es que sigui nomes per aixo, mai aconsegueixo concentrrarme, i si ho faig, dons quina sort, perque no dura gaires hores això... Sí que tinc un amic a classe, peò només un... M'ajuda sempre i en tot el que pot, es el meu millor amic, encara que un dia li vaig dir "mejo" i em va deixar pel terra, metaforicament parlant, i casi sem tira a sobre perque no li agrada🙄😅
Segueixo explicant. La meva situacio es desesperant, ainss... M'estic desfogant moltíssim, uff😂😂 Em diuen que em queden nomes dos anys pels divuit, que m'esperi dos anys i ja podre independitzar-me, que ara estudii, i jo vull lluitar per tenir un bon futur, pero no em veig amb cor de seguir fent batxillerat. El mateix tutor em va dir amb altres paraules, que deixés el batxillerat ja. Literalment que em veia com desconectada de tot, que estava com migsencera (cosaa que no vaigacabar d'entendre bé)... I la raó la té, també que no em coneixen casi ni els professors, que no saben ni com sóc, que m'he posat com un mur davant i no deixo passar a nigú, no nomes pels companys i amics, sino alsprofessors tampoc i aqui es com q té molta raó. Parlar amb ell (que era una reunio obligatoria, que li fa a tots els alumnes) només m'ha fet vuere que vull deixar batxillerat ja. Estic anant a la psicologa, em va fer fer una llista de pros i contres de deixar el batx i una de seguir a batx., i ella el que vol ees que digui jo mateixa amb aixo, que vull... pels resultats de la llista que tinc, val més seguir, però segueixo pensant que no vull seguir estudiant... Ara em toca decidir algo. He pensat, que vull agafar l'ordinador, mirar pàgines de vols d'avió i despres, el més barat, marxar en el volque surti més aviat millor, amb els meus diners. On sigui. I passar allà, com pugui, un temps, ara.. crec que no ho suportaré, no puc anar enlloc que sàpiga que tindré un llit per dormir, i sense molts diners,pf.. poc faré... Ah, també EM VA DIR EL MEU TUTOR (QUE DE FET, AQUESTA PERSONA NO EM CONEIX NI RES CASI QUE EM CONEIX DE FA DOS MESOS I NO SSAAP GRAN COSA DE MI, I NO SABIA NI QUE DIR...), que sóc extremadament sensible.... Jo, ja ho sé això... M'afecta massa el que facin els altres, coses externes, i que als demés no els hi passa. Demano que no publiqueu aixo a la web, gràcies.
Buaa, ja m'he desfogat moltissim. Gràcies per llegir-me simplement... I contesteu-me alguna cosa, si creieu que em podeu ajudar...