Cada vegada es mes difícil superar-ho

Portava enamorada del meu millor amic durant moltíssim temps, anys... i bueno finalment vam acabar sortint, vam estar súper be durant tot el temps que vam estar junts perquè per mi va ser màgic i bueno suposo q per ell tmbe... Ell va començar a estar estrany pq tenia com depressió per problemes familiars etc... I em va dir que no volia comprometres a ferme feliç quan ell no ho podia ser en aquell moment, llavors bueno... vam tallar i vaig tenir com depressió durant quasi un mes. (Estavem be però jo per dins em sentia fatal perque nose... ha sigut la persona q mes he arribat a estimar.) Un dia vaig anar de festa al poble del costat i em vaig liar amb 2 nois, el primer
ho vaig fer volent pq ns em venia de gust i el segon bueno anava molt beguda i no esque m'enrecordi de molt... Amb els q em vaig liar no tinc cap tipus de contacte però el q va fer esque el meu ex s'enfadés amb mi pq obviament ell mestimava encara ... fa dos dies em vaig enterar que ara està de lio amb una amiga meva que nose... em fot una mica pq ella sap lo malament q ho he arribat a passar per ell i el q mel estimo encara... vaig parlar amb el meu ex i em va dir q si havia destar malament doncs q tampoc em volia fer mal i livaig dir q fes el q li dones la gana... I bueno ara estic bastant depressiva per part d'això... haver q per fora no ho sembla però quan vec alguna foto nostra o algo ns em fa ficarme molt trista de haver deixst tot enrere...
I bueno amb aquest noi que us he explicat, vam tallar quan va començar linstitut i al cap dunes setmanes al concurs de castells vaig estar amb un amic que em proporciona molt benestar i puc confiar molt però esque és una persona diferent a les demés i nose si momple del tot i no vull "ilusionarlo" si despres no vull res per neguits... o algun altre motiu... Vivim en pobles diferents i ell sempre que pot em ve a veure en bicicleta i fa el q sigui per ferme feliç, però pq es un noi madur... com ja us he dit és diferent.. i nose si això de q sigui ja "tant adult" m'agrada o no perquè ja pensa en ser tot molt serio i tal i nose... crec q això es el q em tira enrere... tinc 15 anys i el q vull es experimentar i no pensar en que estic en una relació adulta.. obviament voldria estar amb algú seriament i que estimi però que no sigués com si dintre de 5 anys ens anessim a casar... no se si mexplico prou be però m'agradaria q m'ajudessiu o em donéssiu la vostra opinió i si potser no pengeu aquesta consulta al facebook o la compartíssiu públicament perq sabran qui sóc molt fàcilment... gracies sou molt grans!❤️❤️