Consultori - Psicologia: Dubtes (l'últim cop no ho vaig enviar bé)

woodpecker
Any: 1997
Comarca: Baix Llobregat
Data: 06/11/16 14:30

Dubtes (l'últim cop no ho vaig enviar bé)

Bones, primer de tot disculpar-me per l'extensió del text, no he sabut sintetitzar-ho més.

M'agradaria saber l'opinió d'algun dels meus dubtes.

Com és que malgrat l'experiència de la història, cometem els mateixes errors, convertint-ho en un cicle, enlloc de crear un punt d'inflexió? (P.e: els oprimits esdevenen opressors, els ideals més feixistes renaixen altra volta allà on varen germinar)

Què fa possible es denoti una majoria d'infants que conceptualitzi la felicitat materialment? (P.e: amb una casa i un Ferrari, o capricis que els pares intenten suplir enlloc de generar un ambient familiar afable.)

Perquè l'educació no és la prioritat de la societat actual, enlloc de la productivitat de les empreses? (en valors vull dir, p.e: als xics els ensenyen a "convèncer" amb diferents tasques, però en canvi ningú els ensenya a discernir, és el camp que equiparablement menys canvis ha tingut.)

Com és què el consumisme i la superficialitat siguin dos pliars de la societat on vivim? (P.e: sigui més important que tingui un iPhone a pagar les factures de la llum o les excursions de la canalla o sigui primordial que el nen aprengui en castellà a l'escola però no tenir aigua corrent.)

I per últim (però no menys important, ja que pretenc que es respongui i no pas que es deixi de llegir a la meitat.)

On s'es vist una societat tant incoherent? (P.e: amb la intolerància d'immigració internacional en una societat amb gran immigració nacional o la comparabilitat de la situació actual de crisi, amb la de la procedència dels refugiants, que no es deixa que siguin refugiats.)

Són uns temes recurrents que debato amb alguns amics, i de fet podríem dir que hem arribat a una conclusió de que és per la supèrbia (així sintetitzant), que és el desencadenant de la resta d'actituds/valors com l'orgull, la cobdícia, la hipocresia.. però tot i així hi ha alguna cosa que no ens acabar de convèncer del tot.

Agrairia una resposta desenvolupada, i no és un problema l'espera conseqüent requerida.

Gràcies.

Estrella Dorca
Data: 23/11/2016 20:50

Hola Woodpecker,

Doncs has plantejat un gran tema i no sé si estaré a l'alçada de les teves expectatives!

Primer de tot perquè aquests dubtes existeixen des de fa molt temps entre els grans pensadors de cada època. Crec que un dels aspectes clau és la consideració des de la qual partim: l'home és bo per naturalesa? o hem après a ser bons per la convivència?

Aquesta pregunta ja ha generat més pàgines escrites de les que ens puguem imaginar, així que difícilment arribarem a una conclusió tan fàcilment.

A partir de les preguntes i com les formules, tinc gairebé la seguretat que parteixes de la premisa que l'ésser humà és bo per naturalesa. Aquest és un gran punt de partida! Bàsicament perquè ja et defineix com a ésser humà. Aquests dubtes, aquestes preocupacions ja ens deixen endevinar quins són els valors essencials per tu i, per tant, quina actitud prens envers la societat.

Està clar que actualment el poder econòmic és un gran motor de l'Estat i que molts països prenen decisions polítiques en funció de barems econòmics. També és cert que no és l'únic poder que ens dirigeix. En el fons de tot això sempre hi ha unes ànsies de poder. Una necessitat de dominar a l'altre, de ser influent, d'aconseguir quelcom de l'altra persona. Imagina't aquesta necessitat aplicada a tota la societat! Això vol dir que continuem formant part d'una tribu? On hi ha d'haver el cap de la tribu que ens dirigeixi a tots? On els més joves han de guanyar als més grans per poder tenir el control de la tribu? Si tinc el control de la tribu, quins beneficis tinc?

Realment aquí es barregen temes molt profunds de l'essència humana i, possiblement, molt foscos. Algú va dir que necessitàvem conèixer la part més fosca d'un mateix per fer brillar la pròpia llum.

Jo he acabat creient en les persones. En les seves necessitats, en la seva capacitat empàtica i de consciència social. És molt possible que als màxims mandataris no els interessi aquesta consciència social, però potser no ha de venir de dalt, potser des de baix podem influir d'una manera més autèntica i més compromesa. Jo crec en les persones i també crec en TU.

Espero haver-te ajudat a veure-ho una mica més clar o, com a mínim, a donar un nou punt de vista. Gràcies per plantejar-me aquest tema i fer-me el regal de poder-hi reflexionar.

Una abraçada!

PD: No abandonis mai aquesta consciència social perquè et fa ser una persona extraordinària.

Laia Sala

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.