Com sortir d'un forat tan profund?

Si ahir a la nit no em vaig matar, va ser per gallina.
I ja són diverses les nits, no sempre consecutives, que em fico al llit amb la mateixa idea.

No sé per què, però quan em passa això, tingui o no son, me'n vaig a dormir de costat, apago els llums i escolto ràdio ... res de tele. Potser la tele fa veure una alegria que no desitjo sentir ... no per alegre; per fingida.

Tampoc escolto ràdio, en honor a la veritat, tot just la prenc i crec que m'elevo i em veig a mi mateixa en pla picat. Sento que veig a una persona sola i en la foscor, i que en realitat no és una personalitat solitària ni és fosca, però li va sortir tot malament. I li segueix sortint.

No és pena, és angoixa, no és depressió, no és desconsol ... és cansament.

Són moltes les coses importants que em van sortir malament, són molts els somnis que ja no es van a complir, són molts els que ja vaig aprendre a resignar, són moltes les postergacions que no compleixen dates i ja no tinc per què creure que les coses no seguiran sent així. La meva candidesa s'ha suïcidat.

Puc conformar-me amb engrunes dels meus vells anhels, puc veure benestars acariciant altres pells i abandonant la meves, puc seguir construint un món millor al que no pertanyeré, puc lliurar-me al servei etern dels que estimo, puc convertir la meva vida en una eina de satisfacció de necessitats alienes ... o puc morir amb dignitat.

Li tinc pànic a la violència prèvia al suïcidi, al dolor físic, al fet que siguin certes les coses que ens van escriure des de fa segles sobre l'Eternitat i el càstig per a les ànimes que menyspreen la vida. M'espanta la mort i em fa culpa com em sobreviuran els que em vagin a estranyar, però anar-me'n a dormir amb un nou fracàs en la motxilla i la promesa d'un altre després de la següent alba, és molt menys que el que vaig lliurar per assolir. Faig veure cansament físic per evitar explicacions incompreses de sobretaula i me'n vaig a dormir per a no dormir.

Estic cansada. Cansada d'existència, diria Josep.
La meva ment no està malalta, només cansada. No sé què fer per a que descansi, bé, sí que ho sé, però tinc por.