Hola guapa!
Em faig càrrec de que deus estar patint
moltíssim i escriure sobre això segur que ha estat encara més difícil per tu,
així que moltes gràcies de tot cor per compartir-lo amb Adolescent.cat. Has
estat molt valenta!
A veure, valorem el que et passa...
Dius que estàs enganxada a les pàgines ProAna i
Promia, necessites consultar-les a diari, també que estàs baixant molt ràpid de
pes perquè pràcticament només vols menjar quan et veus obligada amb els pares.
Si tenim en compte el teu pes, alçada i edat, sabem que estàs un pes normal i
inclús diríem que per sota del que hauries de pesar, però tot i així et veus
grassa i estàs obsessionada amb arribar a una meta què et situarà en un pes
greu per la teva salut.
Aquest problema t’està afectant al teu
caràcter, t’enfades més fàcilment, passes molta estona al dia donant-li voltes,
no saps què fer, estàs bloquejada...
Però expliquis el que expliquis, saps aquí què
és el més important? Què no estàs bé amb tu, estàs patint molt, i amb això ja
és suficient per demanar ajuda. Hi ha especialistes que t’ajudaran a sentir-te
bé, a aprendre a valorar-te, a estimar-te i cuidar-te millor. Vols sentir-te
maca, veure’t bé i ser feliç, perfecte! Ho podràs aconseguir, no t’amoïnis,
però no pel camí que has iniciat. Aquesta obsessió t’enganya, et fa creure
coses que no són, et fa pensar què no et passa res greu, que no està en perill
la teva salut. És un camí que al final s’emportà els amics, els nuvis, els
estudis, els projectes que tinguis per la teva vida..., perquè et consumeix
tota l’energia. T’absorbeix, oi?
Però tranquil·la, just ara has començat per
aquest camí, així que podem fer marxa enrere!!! I agafar el camí correcte J I donant-te resposta a la teva pregunta: per
descomptat que tens solució!
Quins passos has de seguir? Necessitem que ho
diguis als pares per a que t'ajudin i aneu al metge. Oi que si et caus i et
trenques un braç demanaràs ajuda de seguida als pares i anireu al metge? doncs
això és exactament igual: quant estàs patint també has de demanar ajuda.
Tinguis present sempre una cosa: el que et passa no és culpa teva, ni de ningú,
i no has de sentir vergonya ni culpabilitat.
Com sabem que no és gens fàcil donar aquest pas,
el nostre consell és que escriguis en un paper com et sents i les coses que has
estat fent i que els hi deixis als pares a algun lloc de la casa on saps que ho
llegiran segur (per exemple a la seva tauleta de nit). D'aquesta manera ells
podran llegir la carta quan tu no estiguis davant i així no ho passaràs tant
malament ni tindràs vergonya d'explicar-los intimitats cara a cara. També, encara
més ràpid, pots deixar-li impresa aquesta resposta que t’escrivim.
Preciosa, hauràs de tornar a ser molt forta
i valenta! Però això passarà aviat i estaràs molt orgullosa de tu.
Ah! Pots dir-li al teu xicot que nosaltres estem
molt orgullós d’ell, quina sort que et pugui estar fent costat i animar-te a
que demanessis ajuda. Segurament no sap molt bé què fer i estarà una mica
desbordat amb aquesta situació. Tu també li pots ajudar a ell i fer-li un gran
favor donant-li el nostre contacte perquè no s’espanti, explicar-li que et
passa i com et pot fer-te costat bé:
Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
www.acab.org
93 454 91 09
Dilluns – Dijous : 9-14h i 15-20h i Divendres: 9-14h
Si vols, també pots dir als pares que ens
truquin a l’ACAB per orientar-vos i recomanar-vos on podeu anar.
Una abraçada i ànims que tu pots!! Ah, i quan et vingui de gust, torna a
escriure’ns i explicar-nos com t’ha anat. Et sembla?
Mónica Fernández
Psicòloga
@AcabCatalunya
www.acab.org
