Ns........

Holaa!! Primer de tot felicitar-vos per el gran treball que feu.
Començo per explicar que soc una noia de 17 anys que fa segon de batxillerat... La cosa és que des de ja l’any passat que durant el curs m’agafa molta ansietat i m’atipo a menjar xocolata... durant l’estiu vaig aconseguir reduir això de menjar tants dolços el problema és que aquest nou curs m’està anant fatal cosa que ami em desmotiva i m’ensorra moltíssim ja que soc molt exigent amb mi mateixa i nose que m’està passant però aquest any veig que no puc i a part de que m’esforço tant no aconsegueixo res... Amb tot això i altres situacions com que no veig quasi al meu pare i a part de la familia a més que ara algunes amigues ens em distanciat més i tot això, he tornat a atipar-me a xocolata, les meves amigues ja em foten bronca ja que a més jo m’he de cuidar molt per la meva malaltia cardiovascular i no ho faig perquè ha arribat un punt en el que quasi tot em dona igual. Ara durant tot l’any dos dies a la setmana vaig a anglès on per anar he de menjar un entrepà a l’estació i molts d’aquets dies ni me’l menjo simplement perquè no tinc gana de res o perquè el dia a l'institut m'ha anat malament i se m'enva la gana... Als matins ja fa setmanes que no esmorzo o com a molt si em dona temps un got de llet... em preocupa que només tinc ganes de menjar porqueries però a l’hora de menjar el que realment toca no ho faig i no és per gust simplement perquè que no m’entra, a més fa ja bastant de temps que em marejo bastant suposo que també té a veure amb que no dormo només que unes 3 hores degut a que em tiro nits estudiant o quan no puc dormir escoltant música, menys els caps de setmana que ja puc dormir-ne més (unes 7).... A l’hora de menjar jo mai m’he provocat vomit ni vull fer-ho però si que hi ha dies que no m’empasso tot el menjar i acabo llençant el que em sobra. Nose perquè ja no tinc quasi gana i per aprimar-me no ho faig ja que ja soc bastant prima, peso 44kg i medeixo 1’57, si que a vegades he pensat que m’agradaria dons que s’em marquin els abdominals i tot això però degut al problema que tinc, tinc molt limitat tot el que tingui a veure amb l’esport. Suposo que em diereu que parli amb els meus pares i tot això però és que tampoc ho considero com un problema tant greu com per alarmar-los de que em passa alguna cosa ja que mai ho he fet i a més quasi no els veig. Enfin nose que fer per tornar a tenir la mateixa gana d’abans i per tornar ser com era ja que últimament estic molt apagada. Que m’aconselleu? Creieu que això que em passa és normal?
Moltes gràcies i perdó per escriure tant, m’he intentat expressar el millor possible , si podeu no publicar-ho siusplau... mersii!

Hola guapa!

Moltes gràcies. Per nosaltres és una sort poder estar al vostre costat i
ajudar-vos en el que necessiteu.

La veritat és que em sap molt de greu veure que ho estàs passant tant
malament i veure que estàs patint.

Com veus aquí hi ha dues parts, la que parla de que menges i que no menges
i la segona que parla de tot el que t’està passant. Amb els estudis, amb el teu
pare, amb les amigues, etc.

Penso que t’aniria bé que algú t’ajudes. A vegades les coses se’ns fan una
muntanya. En el teu cas tota aquesta muntanya sense donar-te compte l’estàs
intentant calmar a través del menjar.

Hi ha persones que acaben tenint el
que és coneix com “gana emocional”. És a dir, en funció del teu estat anímic
sents la necessitat de menjar, a vegades el que sigui o altres menjars
concrets. En el teu cas, pel que expliques pot estar passant això. Molts cops
ens passa això perquè ens falten eines per gestionar les nostres emocions. 

Crec que estàs en una situació de risc i el més important, és l’ansietat que
tens que t’afecta en tots els aspectes.

Que et semblaria venir un dia a l’ACAB i així ens podem conèixer i
parlar-ne amb més calma. Així podem veure juntes que pot ajudar-te a estar
millor, tant amb el menjar com amb tota la resta.

Si truques a l’Associació (http://www.acab.org