Hola guapa!
En primer lloc vull donar-te les gràcies per estar explicant-nos això,
segur que no t’ha estat fàcil escriure i pensem que has estat molt valenta. Pel
que veig estàs passant una època molt difícil perquè sinó no t’estaria passant
això.
Pel que ens expliques si que sembla que el que et passa és que has començat
a patir un trastorn de la conducta alimentaria.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta
alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que
s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és
també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona
li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen
a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la
separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella,
etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això,
el més important és que la persona parli d’això més que del cos.
Sé que et fa por anar al metge o
explicar-li això als teus pares però és súper important, perquè sinó el
problema cada vegada anirà a pitjor.
Però el més important és que puguis parlar amb els teus pares i els hi
puguis explicar com et sents, que t’està passant i que no estàs bé.
Et deixo la pàgina web de l’ACAB i el telèfon perquè ens puguis trucar i
pugueu demanar hora. Sinó també podeu anar directament al metge.
Aquests són els pasos que hauries de seguir:
-Demanar ajuda i explicar el que et passa. Aquest ja l’has fet i et felicito
-Parlar aquesta mateixa setmana amb els teus
pares (o els dos o amb el que tinguis més confiança) i explicar-los que et
passa
-Trucar a l’ACAB, a un psicòleg que conegueu o us recomani l’instiut per poder parlar amb algú sobre el que et
passa i puguis aprendre a gestionar les emocions desagradables i l’angoixa
d’una manera que no sigui vomitant, fent-te mal o deixant de menjar.
Em sap molt de greu que ho estiguis passant malament.
Segur que tot anirà bé.
Una abraçada bonica!
