Hola guapa!
La veritat és que
em sap molt de greu que t’estiguis trobant en aquesta situació. Per altre
banda, m’alegro molt de que estiguis intentant sortir del malson de l’anorèxia,
sé que és molt dur però val la pena. No has explicat com però espero que t’estigui
ajudant algun metge i psicòleg especialista en trastorns de la conducta
alimentària.
Sé que la part
alimentaria costa molt però segur que ho aconseguiràs… poc a poc.
Pel que fa a les
teves amigues, penso que o bé no son conscients del que és un TCA i de com
afecta parlar d’aquests temes o que realment elles també tenen un problema important
i s’estan retroalimentant les unes amb les altres.
Crec que has de dir-los
que necessites parlar, asseure-les i explicar-los com et fa sentir que parlin d’aquests
temes davant teu… no les ataquis a elles, simplement explica-les com et sents
tu i com repercuteix en la teva recuperació.
Si segueixen
igual, penso que no estaran demostrant respecte cap a tu i que aleshores hauràs
de pensar bé que fas… a vegades va bé conèixer persones noves que no tenen
aquesta preocupació.
De veritat, tens
tot el dret a parlar-hi i a dir-los com et sents.
Ànims!
Carlota López
Ballestar
