Li vaig donar carbassa i ara crec que l'estimo

Hola em dic ***** i tinc 15 anys.
Aquest estiu, una noia del campus em va dir que m'estimava. En aquell moment li vaig donar carbassa perquè sentia que si li deia que si estaria com tancat en una gàbia de la que em costaria sortir sa i estalvi. Principalment li vaig dir que no perquè en aquell moment jo ja coneixia el meu primer amor. Aquest amor va ser la primera persona que realment vaig estimar i quan vaig descobrir que volia dir "amor". Tant mateix, també vaig descobrir que volia dir "amor no correspost" ja que és la novia del meu millor amic. (de tot aixo ja en vaig parlar en una altre consulta que es deia "el meu veritable amor=la novia del meu millor amic"). Be, la qüestió es que fa un temps la noia aquesta em va obrir per whatsapp per preguntar-me si ja li podia demanar de sortir pk jo el primer cop li vaig dir que no estava preparat i k ja li diria (pk em pensava que no la tornaria a veure fins el pròxim estiu). Llavors també li vaig donar carbassa. De fet, tot i que em va saber greu, en cap moment me'n vaig empenedir perque aquella sensacio, que tenia si acceptava, de estar tancat en una gabia, era tant forta que em va semblar que havia fet be. A mesura que passava el temps ja anava pensant si no hauria d'haver acceptat. Em sento sol i crec que ja gairebe he oblidat a la novia del meu amic. M'he estat pregunntant molts cops si, si acceptes ara, encara tindria la sensació de estar pres, pero no ho puc saber sense veurela o estar amb ella i per aixo hauria de quedat amb ella i no crec que la millor idea sigui quedar amb algú que se que m'estima perque semblaria que li dono mes esperances. Be, vaig intentar aguantar fins l'estiu que be que la veure segur i aixi aclarir-me i mentrestant oblidar-la. Pero fa 2 dies vaig tenir un somni on jo estava amb ella i l'estimava i ella em deia que ja era tard pero que quedessim com amics. El meu sentiment d'amor era molt fort i ha perdurat fins ara. M'acabo d'adonar que aquell somni era com el que va passar pero canviant els papers, jo soc l'enamorat i ella qui em dona carbassa i vol que nomes siguem amics.
Be, en resum: Ara tinc la sensació que l'estimo pero no la he vist des de fa 4 mesos i no se si el meu amor es simplement una ilusió o es real. Suposo que el fet de intentar oblidar al meu primer amor el qual veig cada dia al insti morregant-se amb el meu millor amic m'ha afectat molt.
No se que fer. No se si l'estimo o he de quedar amb ella per veurela o simplement oblidarho tot. De fet, no em seria tant facil veure-la perque ella viu a Cerdanyola i jo a Sabadell.
Ajuda siusplau.
Gracies