Hola bonica,
Sembla que estàs passant per una de les fases de la ruptura. Potser al principi no et va afectar, perquè veies molt clarament que era la manera d'estar millor. Però quan han passat els primers dies de "l'emprenyada", apareixen els records, els bons moments i la nostàlgia... i ens fan creure que potser hem pres una mala decisió.
No l'has pres. Si tu en aquest moment vas creure que era el millor, segurament ho era. Deixa que et passin aquests moments pel davant, escolta la música melacòlica que et vingui de gust i estigues alguns dies amb aquesta tristesa. A vegades hem de deixar que la tristesa aparegui per ajudar-nos a créixer com a persones.
Entenc que estiguis preocupada per aquest noi, però ell ha de buscar els seus propis recursos, ha de trobar les persones que l'ajudin i no pots ser tu. Ara no et toca aquest paper, perquè us podríeu confondre i fer-vos mal.
Una abraçada i moltes gràcies per la confiança
Laia Sala