Bon dia guapa
En primer lloc vull donar-te les
gràcies per estar explicant-nos això, i per ser tant bona amiga.
Malauradament, pel que m’expliques
sembla que la teva amiga està patint un trastorn de la conducta alimentaria.
Moltes vegades les persones pensen que
el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no
s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot
i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha
darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això o no està bé a nivell emocional.
Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses
desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares,
una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents
molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important
és que la persona parli d’això més que del cos.
No sé si saps si a ella li ha passat alguna cosa els últims mesos… Però és
important que poc a poc ella vegi que lo important és això, com està a nivell emocional…com està a nivell emocional…
Suposo que en el vostre cas ja heu intentat parlar amb ella. Podeu intentar
fer-ho un últim cop però sinó penso que teniu que anar a parlar amb el vostre
tutor o tutora. Li teniu que demanar que no digui que heu estat vosaltres i que
quan parli amb ella digui coses amb les que s’ha fixat. En el cas de que no
aneu a la mateixa escola no quedarà gaire més opció que anar a parlar amb els
seus pares i explicar-los el que vosaltres veieu. Ja sé que és una situació complicada
i que us deu fer por… però penseu que un trastorn alimentari és un trastorn
psicològic greu i que té molts riscos per la salut.
No li digueu que les seves cames fan
fàstic i coses així… simplement digueu-li que esteu molt preocupades. No us
frustreu si no reconeix el que li passa, és així la majoria de les vegades.
Molts ànims i de veritat, tothom
voldria tenir amigues com tu.
Carlota López Ballestar
Psicòloga
