Hola Laia!

En primer lloc vull donar-te les gràcies per haver-nos escrit al consultori. La veritat és que em sap molt greu que t'ho estiguis passant malament i que tinguis aquests sentiments negatius. 

Nosaltres t'aconsellem que intentis canviar el xip. A anglès per exemple, és totalment normal que et sentis una mica estranya i sola si acabes de començar amb un grup nou, però t'has de donar temps i confiar en tu. Proposa't apropar-te a algunes persones (amb els que vegis que et podries portar millor) i integra't dins la conversa que porten, així poc a poc t'aniran coneixent i al final seràs una persona més del grup. D'un dia per l'altre és molt difícil que et portis bé amb tothom, però poc a poc si deixes que et coneguin, aniràs formant part d'aquests riures que dius que fan. La nostra recomanació és que et prenguis això de l'anglès com una oportunitat, una oportunitat per conèixer a gent nova i passar-ho bé. Mai se sap, potser d'aquest grup n'acabes traient algun amic o amiga important, però això si, t'has de donar l'oportunitat de que et coneguin.

Respecte a això de les amigues de tota la vida, pot ser que us hagueu distanciat perquè cada una ha agafat uns estudis diferents i esteu coneixent a gent nova, però si tens ganes de veure-les i de recuperar l'amistat que teníeu, què t'impedeix agafar el telèfon i trucar-les? Proposa un pla i a veure que et diuen. També pots explicar-lis que et sents una mica sola i que les trobes a faltar. És possible que si no saben que ara no estàs en un bon moment, no li donin tanta importància a voler quedar.

Finalment, sobre el tema de l'alimentació, et recomanem que si veus que quan tens mals moments o poca confiança en tu mateixa recorres a conductes com els vòmits, intentis deixar de fer-ho. Entenc això que dius de que és com un càstig que t'imposes, però pot ser molt perjudicial per a la teva salut que segueixis fent-ho. Podria ser que sense donar-te compte caiguessis en un trastorn de la conducta alimentària, i aleshores sí que estaríem parlant d'una malaltia greu. De totes formes, has provat de parlar-ne amb els pares o amb algun familiar? Potser t'aniria bé que algun professional t'aconsellés i t'ajudés amb aquesta etapa que estàs passant, no? Podeu anar al metge i demanar que et donin visita amb el psicòleg o la psicòloga per a que t'ajudin a trobar-te millor amb tu mateixa.

Pensa-ho, potser et va bé.

Una abraçada i espero que els consells et puguin anar bé. Endavant i recorda, intenta fer un canvi de xip i veure les coses que et van passant com una oportunitat per conèixer a gent nova i mostrar-te tal i com ets, sense vergonya ni inseguretat.

Laura Medrano Puigdollers
Psicòloga
@AcabCatalunya
www.acab.org