Consultori - Psicologia: No sé que fer (2001)

Anonym
Any: 2001
Comarca: Barcelonès
Data: 22/10/16 17:48

No sé que fer (2001)

Hola,
des que ha començat el cole aquest any m'he sentit molt agoviada perquè em frustro fins hi tot quan trec un Bé de més i aleshores m'estressa molt tot i aquest any tindrem molts examens oficials, proves... Això m'estressa i el que he notat es que m'espanto per qualsevol cosa. El que vull dir amb això és que fisn hi tot quan la meva mare crida a sopar dono un bot. Arrel d'això i de que aquest any els meus pares estan tota l'estona cridant (no entre ells) sinó amb la meva germana petita i estan enfadats i també que noto que la meva mare no és del tot feliç perquè noto que ella està sempre treballant i no para mai i a sobre el meu pare penso que no l'elogia i no li dona el carinyu suficient. Es porten molt bé i tot però noto que no és del tot feliç i això em tésuper preocupada perquè no ser que fer. No els hi puc dir res perquè em dona molta vergonya i elshi afegiria un altre preocupació. Doncs bé, arrel de tot aixó des de fa un más aproximadament m'he començat a fer talls, no vull suicidarme ni res però quan el meu pare o la meva mare està cridant em serveix per concentrar-me en el dolor en comptes de en els seus crits. Això també m'ajuda a deixar de pensar una estona en l'escola.

Em podeu donar algun consell siusplau??
Gràcies

Estrella Dorca
Data: 14/11/2016 13:22

Hola bonica,

Primer de tot, tu no et pots fer responsable de la felicitat dels teus pares. Si notes que la teva mare no és feliç del tot, diga-li. Demana-li si necessita ajuda per part teva o si pots fer alguna cosa per tal que ella estigui millor. Comenta-ho també al teu pare, potser així poden parlar de la situació i buscar una solució. Però recorda, la solució no l'has de posar tu. Ells dos tenen una història com a parella i han de solucionar els seus propis conflictes.

Pel que fa a aquest estat de nervis que comentes, potser estaria bé buscar algun tipus d'ajuda externa que t'ensenyi a relaxar-te i a prendre't les coses d'una manera més efectiva. Aquest nivell d'ansietat no t'ajuda ni amb els estudis ni amb la teva salut. Així que busca ajuda. I la primera ajuda ha de venir de part dels teus pares. No tinguis por a causar-los més problemes, pensa en com se sentiran si no saben que estàs malament. Confia en ells, ells hi són per protegir-te, així que deixa't ajudar.

Finalment, PARA DE TALLAR-TE! Fa poc que has començat, així que et serà més fàcil parar. No et posis un altre problema a sobre... Si no t'agrada sentir cridar als teus pares, si et fa mal... busca una altra manera de canalitzar-ho: plora, escriu, escolta música... però no t'autolesionis, perquè empitjoraràs la situació.

No pateixis, tot s'anirà arreglant. No has d'assumir el pes de tot això, simplement has de parlar-ne amb els teus pares i que ells comencin a actuar per estar millor dins de casa, d'acord?

Una abraçada!

Laia Sala

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.