per al de "una vida molt trista" pep.o algo així

Hola! Jo ja he fet moltes consultes i potser us sona la meva "història" , el què passa que m'he fet un altre usuari perquè no recordava la contra.
Avui escric perquè li vull dir una cosa ab aquest noi de 24 anys.
Jo en tinc 22 i encara sóc verge també. És a dir que t'entenc.
Però jo a diferència de tu m'agrada beure quan surto. Jo crec que fins que no m'estimi no trobaré a ningú... i això serà mai. Ja m'he "acostumat" a ser la pringada i verge...
Jo també tinc molta vergonya i a part d'això tinc altres problemes mentals, tinc TLP (trastorn límit de la personalitat) tca (trastorn conducta alimentària) i bé podriem dir que mai he sigut feliç.
No tinc amics, i els què tinc estic farta d'ells, però alhora els estimo.
No sé perquè faig aquesta consulta, bueno sí, per animar el noi que no està sol.
Però no mal penseu. Jo busco algú totalment diferent de mi.
I a més ara fa poc m'he "enamorat" d'una noia (jo crec que m'enamoro de les persones i punto) i ella i jo som molt amigues, però ella està sortint amb l'altre companya/amiga de l'hospital.. i això com podreu comprendre és un desastre de vida també. I jo penso per què alguns van de sobrats i altres res?.
Ah i ara la noia i jo, des que està sortint ja em té una mica bastant abandonada.
El món està mal compensat.
Deixo el meu blog per si algú li interessa:
senseeepresses.blogspot.com