Hola! Em sic Sara i tinc 14 anys. Des de fa uns anys tinc com una ànsia de picar i menjar entre hores. També tinc tendència a engreixar-me, així que si em passa, es nota molt.
El que em passa és que tinc la necessitat de menjar alguna cosa, normalment dolça, com xocolata i galetes.
M'han passat èpoques d'això. Quan la meva mare "se n'assabenta", jo m'ho prenc molt malament, ja que ho faig d'amagat. Molts cops em passa quan intento fer dieta, o sigui, una mica de restricció per arimer-me una mica o almenys no engreixar-me.
Tota la vida he hagut de vigilar una mica el que menjo perquè m'engreixo amb facilitat. Em fa molta ràbia que gent que menja més o tant com jo s'aprimi o no s'engreixi, mentre que si jo un dia em menjo un gelat, he de menjar amanida per la nit, ja que sinó m'engreixaré.
LA meva mare s'en va "assabentar" fa uns pocs dies i ara em farà anar a un metge o psicòleg (no se ben bé el que és) per que m'ajudi. Jo sé ue necessito ajuda perquè s'està molt millor sense tenir aquesta ànsia i quan no em passa és millor, però no m'agrada gaire explicar-li la mev avida a algú que no coneixo , tot i ue tampoc a qui coneixo. Suposo que és perque penso molt en el que pensen els atres de mi.
NO sé perquè m'ha tocat a mi passar per això. M'agradaria que la gent sabés que si estic grassa, no vol dir que mengi xocolata tot el dia. JO menjo molt sa. ESmorzo fruita i menjo verdures, gairebé no prenc pa, només per esmorzar.
Necessito saber s inc un trastorn almentari o només és una obsessió. Bé, ja m'he desfogat. GRÂCIES!!
SARA.
Laura Medrano Data: 02/10/2016 19:24
Hola Sara,
Primer de tot, gràcies per escriure'ns al consultori.
La veritat és que no podem saber si tens o no un trastorn alimentari ja que això són malalties que per diagnosticar-se s'ha de visitar a la persona, que expliqui què li passa, quines preocupacions o pensaments té, etc. En tot cas si que sembla que estiguis una mica obsessionada amb el tema.
Pel que expliques fa temps que estàs preocupada pel pes i fas maniobres amb el menjar per aprimar però quan tens ansietat picoteges i menges entre hores, cosa que fa que et sentis malament amb tu mateixa i que creguis que pujaràs molt de pes. Només per això que has explicat ja veig bé que la mare t'acompanyi a un professional per a que t'ajudi amb tot això. Entenc que et faci pal haver d'explicar aquestes coses a una persona que no coneixes de res, però és la millor manera per a que t'aconselli què fer i com començar a trobar-te millor amb tu mateixa. Pensa que el primer dia potser et fa vergonya, però poc a poc aniràs agafant confiança amb aquesta persona i escoltar els seus consells i recomanacions t'anirà súper bé per a trobar-te millor, més forta psicològicament i amb més ganes.
Si tens més dubtes torna'ns a escriure, però el nostre consell és que li donis confiança a aquest professional (metge o psicòleg) per a que t'ajudi. El que està clar és que portes un any i pico amb aquestes preocupacions i que no millores, així que intenta provar si un professional pot donar-te un cop de mà.
Ànims i una abraçada!
Laura Medrano
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
