Hola julietaa!

Gràcies  per compartir amb nosaltres la situació en la que et trobes! Esperem poder-te ajudar una mica!

La timidesa forma part de nosaltres i és bo que hi sigui. És la que ens ajuda a mantenir les distàncies quen és necessari, a estar alerta... per tant, ara, la teva timidesa et diu que la distància s'ha d'anar escurçant mica en mica... i és normal que et sentis aixíperquè dius que encara no heu quedat.

I la timidesa també forma part dels nervis de les primeres vegades que fem una cosa: la primera vegada que quedem amb un noi implica força nervis i això dispara la nostra timidesa. Per tant, és molt normal que la tinguis i és bo!

Ara bé, la timidesa no hauria d'impedir que puguis fer quelcom. Per tant, el que necessitem és que busquis coses que t'ajudin a vèncer la timidesa. I qu eno deixis de fer quelcom que vols perquè siguis tímida, sinó que ho facis tot i ser tímida.

Un dels recursos que pots utilitzar és avisar a l'altre: li pots dir a aquest  nen que et fa molta vergonya i que potser no sabràs gaire què dir però que vols quedar igualment. Per tant, tots dos ja sabreu que estaràs una mica més tallada.

Què et sembla? se t'acut alguna cosa més per ajudar-te a fer el pas?

Una abraçada ben gran!

--

Elena Crespi i Asensio
Psicòloga. Meràkia
Instagram: @elenacrespi.com

Web: www.elenacrespi.com