No sé com oblidar un noi que no tornaré a veure mai mes...

Torno a enviar la consulta, ja que la vaig enviar, ha estat penjada a "psicologia" però no hi ha cap resposta, probare un altre cop sort:

Hola, tinc un dilema.
Resulta que aquestes vacances me n'he anat de creuer uns dies, on he conegut molta gent i he fet amics, vam fer un grup d'amics molt guai de penya espanyola (ja que era un creuer internacional i majoritariament hi havia extrangers). El cas es que vam coneixer dos germans alemanys que venien sempre amb nosaltres de "juerga" pel creuer a les nits (tot i que del grup nomes jo i un altre noi parlavem una mica d'angles per comunicar-nos amb ells, però bé, ens podiem entendre de moltes maneres).
El petit dels germans, que té 16 anys (jo en tinc 17) ja em va molar el primer cop que el vaig veure, però la cosa va anar creixent amb cada dia que passavem, i al final em va regalar el meu primer petó i la millor nit de la meva vida, no vam fer l'amor, però vam passar l'ultima nit al vaixell al passadis dels camerots liant-nos i parlant, (crec que mai he parlat tant d'anglés en la meva vida, de fet nomes el xapurrejo, però lo just per poder-nos entendre una mica). El cas es que han passat 9 dies des de que ens vam haver d'acomiadar i parlem pel whatsapp, però no es el mateix, no sabem si ens tornarem a veure, ami no m'agrada gens parlar pel whatsapp, i jo aquestes coses les porto molt malament, perque no em puc comprometre amb un noi que he conegut de fa tant poc i que està tan lluny, i ell tampoc sembla disposat. El problema es que no puc oblidar els seus petons, la suavitat de la seva pell, els seus ulls (els mes macos que he vist mai), la seva olor... I pel whatsapp no es el mateix, potser no el torno a veure mai mes i si ho fes seria d'aqui anys.
Voldria la vostra opinió sobre el tema, resposta, i desfogar-me amb vosaltres.

Hola Laura!

Primer de tot, gràcies per la confiança i escriure’ns!
Entenem que és molt dur conèixer algú que t’encanti, viure-hi alguns dels millors moments de la teva vida i que llavors, com que no és d’aquí, hagi de marxar i això quedi en el record. Però veiem que aneu mantenint el contacte i, encara que com dius no és el mateix, és molt bonic que continueu parlant.

No sé com és ara la vostra relació ni si esteu junts o no, però mantenir el contacte després d’uns dies tan especials és fantàstic. I, evidentment, no és el mateix... Però potser us pot ajudar una mica intentar veure-us per Skype. I així continueu parlant tot i que no hi haurà contacte ni us podreu fer petons. Però és una manera d’anar-vos coneixent i valorar si, en algun moment, un dels dos vol anar a veure a l’altre allà on estigui.

No podem saber què us depararà el futur però seria molt xulo que miressis els dies que venen amb il·lusió perquè, qui sap, si us tornareu a veure o no en persona...

Una abraçada ben gran!

Elena Crespi i Asensio
Psicòloga
Instagram: @elenacrespi81
www.elenacrespi.com