Fa 2 anys que em vaig canviar de col•legi, on vaig conéixer un xic que em va encantar. Vam establir conversació per Whatsapp fins que l’últim diumenge d’octubre d’aquell any vaig decidir dir-li el que sentía. Ell no em va respondre mal, però em va fer entendre que no volia res amb mi ja que havia tingut alguna mala experiencia amb algú farà poc. Jo hauria volgut saber què podría haver fet per ajudar-lo a sortir d’aquell problema que tenia, però no em va deixar. I aquesta impotencia de no poder fer-hi res, juntament amb la soletat que sentía per no poder estar amb ell em van crear com una ¿depressió?, ja que em trobava molt mal anímicament i vaig haver de parlar amb el director per aquest canvi emocional meu. Degut a això, em vaig enutjar molt tant amb ell com amb els meus amics, ja que em sentía molt sol i no sabia com desfogar-me. Amb els meus amics està ja tot apanyat i ja ho havia superat sol sense ajuda psicológica, però al següent any ell es va canviar de col•legi i no vaig tornar a parlar amb ell mai més, ni veure’l. Des de llavors ja passe de pensar en tenir alguna relació amorosa amb algú, ja que pensar en aquestes coses sempre em porten a problemes (a més pensava que la distancia m’ajudaria a oblidar-ne) però fa uns dies vaig somiar amb ell i ja vénen altra volta al cap les coses que pensaba quan tenia la ¿depressió, malestar emocional, (llámalo X)?, la qual cosa em fa pensar si no he superat allò que em va pasar, encara que el seu pensament ja no m’afecta com abans, simplement em posa una mica nostàlgic. Ara ell és fora del país i degut al temps que ha passat i el comportament que vaig tenir pense que no tinc dret a dir-li res. Ara ell ja serà feliç amb nous amics i, probablement, amb un noi o una noia que el fa feliç, cosa la qual jo vaig ser incapaç de fer.
Què puc fer per anar-me’n al llit amb la consciència tranquil•la? M’agradaria dir-li alguna cosa perquè sàpiga que encara existeixo i que me’n penedeixo del meu comportament, però ell ja és als estudis universitaris i estarà molt ocupat per parlar amb un ximple noi que, fa temps, no va saber fer les coses com calia. Què faig, li dic alguna cosa, em calle per sempre, li compre romer a una gitana…?
Elena Crespi Data: 06/10/2016 09:51
Hola Vicentjs17!
Primer de tot, gràcies per la confiança i escriure’ns!
Creus que necessites contactar amb ell per demanar-li disculpes? Si això et farà sentir millor, endavant.
En el missatge no especifiques quines coses has fet que el podien enutjar a ell però és molt normal, quan es passa una mala època, respondre de tal manera que no n’estiguis orgullós.
De totes maneres, et demanem: de què et servirà que ara contactis amb ell? No obrirà més la ferida? Creus que ho fas perquè realment necessites sentirte millor amb tu mateix demanant perdó o perque tens ganes de tornar a saber alguna cosa d’ell?
Si és perquè vols saber quelcom d’ell… et recomanem que no ho facis i que continuïs curant-te sense que ell estigui present…
Una abraçada ben gran!
Elena Crespi i Asensio
Psicòloga
Instagram: @elenacrespi81
www.elenacrespi.com
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
